cafèambllet.com

Per Albano Dante Fachin (@_cafeambllet) · Una reflexió al voltant d’aquesta notícia: “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els Estats Units”

A la primera pàgina de l’Acord de Legislatura signat per ERC i CiU es pot llegir:

“El mandat del poble de Catalunya expressat en les eleccions del dia 25 de novembre ha estat clar: un lideratge compartit i plural per exercir el dret a decidir i per cercar alternatives polítiques, econòmiques i socials per sortir de la crisi”

A partir d’aquí CiU ha malversat el sentit profund del concepte ‘dret a decidir’ a la vegada que desenvolupava le seves polítiques antisocials.

Qualsevol persona amb un mínim sentit de la democràcia difícilment es pot posicionar en contra que siguin els ciutadans els que decideixin sobre allò que afecta les seves vides. Però justament per això, qualsevol persona amb un mínim de sentit democràtic ha d’aixecar la veu quan aquest principi és traït. I CiU l’ha traït.

El passat 6 de maig al Congrés dels Diputats CiU es va unir al PP, al PSOE i a UPyD per votar en contra de fer un referèndum sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès). 

Aquest tractat és, sense dubte, una de les majors amenaces a la democràcia (i al dret a decidir) que s’ha viscut a Europa des de la Segona Guerra Mundial. El TTIP és el final de trajecte d’un camí iniciat pels grans poders financers i industrials per situar-se definitivament per sobre de qualsevol intent de control per part dels òrgans democràtics. 

Votar a favor del TTIP és arraconar la democràcia i votar en contra de fer un referèndum sobre aquest tema és la prova definitiva que CiU (a l’igual que el PP, el PSOE i UPyD) considera els ciutadans com a menors d’edat. La seva oposició a què els ciutadans puguin votar demostra que per a CiU el legítim i inalienable dret a decidir és només una eina política al servei dels seus interessos de classe. 

Per això, aquells que creuen en el dret a decidir estan obligats a denunciar aquells que només veuen en aquest dret una eina per fer servir al seu favor i contra els interessos de tots.  Per sort les veus que demanen “decidir-ho tot” cada cop són més. A Catalunya, a les Canàries, a Madrid o al barri de Gamonal. 

Unes veus imprescindibles davant aquells que, com CiU, ens proposen un dret a decidir que, per acotat, és inútil fins i tot per a allò que sí pretenen sot-metre a consulta. Unes veus imprescindibles davant d’aquells que pretenen una moratòria entre el que es pot decidir ara i el que es pot decidir després. “Primer això, després ja veurem”… i després ja serà tard. La història ens ho ensenya.

Josep Fontana –catedràtic emèrit d’Història de la UPF i Creu de Sant Jordi– explica al seu llibre “Por el bien del Imperio” un episodi històric que caldria tenir molt en compte en aquest temps i en aquest país: 

“Mentre Anglaterra consultava els africans al voltant de les possibles reformes polítiques –sense cap pressa per portar-les a terme– es prenien grans decisions sobre la seva economia, que haurien d’afectar el seu desenvolupament en el futur, sense tenir en compte la seva opinió”.

La signatura del TTIP no és un fet que puguem decidir “després”. La maquinària per imposar aquest tractat contra la voluntat de milions de persones arreu d’Europa i dels Estats Units està en marxa i no contempla en cap cas el “dret a decidir” dels pobles. La intenció dels seus impulsors –les grans multinacionals globals que s’han fet amb el control de les negociacions– és aprovar el tractat abans no acabi l’any 2015. 

Per això, quan es parla de “decidir-ho tot” cal tenir clar que no estem davant una expressió de desig sinó d’un imperatiu indefugible. 

En aquest article analitzem en profunditat l’impacte del TTIP sobre la democràcia, la sobirania i el dret a decidir. I tot indica que si se’ns nega la possibilitat de decidir sobre aquest tema, una hipotètica independència de Catalunya seria tan fictícia i tan inútil com la independència de certes colònies africanes.

PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els Estats Units