cafèambllet.com

 

 

 

 

 

Vídeo: Desmuntant el debat-farsa sobre sanitat a TV3

Aquesta nit el programa de TV3 Punt Cat tindrà com a tema central la sanitat catalana. Segons TV3 avui es debatrà “sobre els efectes de les retallades al sistema sanitari amb el conseller Boi Ruiz, Marina Geli i diferents professionals i usuaris”. Sense dubte, un debat totalment necessari. Però si mirem qui són els convidats salten algunes alarmes. Fem un repàs.

Boi Ruiz i Marina Geli

Destaquen en primer terme dos representants d’això que en diem “els polítics”: Ruiz i Geli. I la pregunta és: perquè no uns altres? Una de les coses que aquests últims anys han quedat clares és que si en algun lloc la “sociovergència” ha estat activa és en l’àmbit de la sanitat. Exemples:

1)   En la major part dels escàndols de corrupció descoberts a la sanitat pública PSC i CIU han estat del mateix costat del de l’opacitat, l’amiguisme i el saqueig.

1. Als hospitals de Blanes i Calella van desaparèixer 2,4 milions d’euros. Un dels principals responsables d’això va ser el ara diputat convergent Xavier Crespo. Quan la Sindicatura va descobrir l’espoli el PSC (sota les ordres de Marina Geli) va reaccionar… i va tapar l’escàndol. Gràcies a la llavors consellera socialista l’escàndol es va tapar. De ben segur avui, Ruiz i Geli no trauran el Cas Crespo a la tertúlia.
2. A Reus el regidor de la CUP, David Vidal, va destapar un dels més grans i escandalosos casos de corrupció coneguts fins avui (i no precisament gràcies a TV3): el Cas Innova. A dia d’avui aquest cas té més persones imputades, estretament relacionades amb CiU i el PSC: alcaldes, regidors i alts (altíssims) càrrecs nomenats per ells i empresaris afins. Segurament Geli i Ruiz no tindran gaires ganes de parlar d’això.
3. Altres casos: Les adjudicacions irregulars a Bagó (empresari i càrrec de CiU en temps de Pujol) a l’hospital de Mataró fetes per Manel Mas (alcalde del PSC). Els càrrecs del PSC i CiU implicats al Cas Sant Pau. Els empresaris propers al PSC al Cas IAT.

 

2)   Tots aquests casos van ser estudiats i debatuts a la comissió d’investigació parlamentària sobre sanitat que es va fer l’any 2013. Una comissió que va néixer mancada de les mínimes garanties gràcies al pacte entre CiU i el PSC per impedir la compareixença de persones com Agustí Colom, qui va destapar el Cas Crespo, la compareixença de cafèambllet –per haver destapat el Cas Bagó– o la compareixença de Dempeus per la Salut Pública, Catac/IAC i un munt d’altres compareixents que podien haver aportat informació molt rellevant sobre el (mal) funcionament de la sanitat catalana. Gràcies al pacte CiU-PSC aquestes compareixences no es van produir mai… per alleujament dels dos partits. En aquest vídeo de dos minuts es pot veure com va funcionar aquesta vergonyosa “sociovergència”.

La presentació del programa es pregunta: “Quin model sanitari tenim?” I la pregunta és: com és que TV3 només tria dos “polítics” de dues formacions que porten anys coincidint en el model sanitari?

Com es que no s’ha triat cap polític que posés en qüestió el model implementat per CiU i el PSC, que al cap i a la fi, és el mateix model? Com és que no han pensat en convidar al regidor de Reus David Vidal? Com és que no van pensar en Isabel Vallet (CUP) –qui va destapar el polèmic Projecte Visc+– o Marta Ribas (ICV-EUiA), partit que va designar el síndic Agustí Colom, que va destapar el Cas Crespo.

Jaume Padrós. Col·legi de Metges.

Diu la presentació del PuntCat que hi haurà “representants dels treballadors”. En aquest apartat hem de comptar a Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Molt bé. Però és només un metge el senyor Padrós?

Jaume Padrós va ser un dels fundadors de les JNC, les joventuts de Convergència. Padrós va ser diputat per CiU al 88 i al 92.

Jaume Padrós va participar també en la presentació de la Sectorial de Sanitat de l’ANC, qui compta amb una àmplia representació de la patronal privada UCH. Una sectorial que va rebre nombroses crítiques per la seva aposta clara per la privatització de la sanitat.

El Col·legi de Metges ha estat també un dels actors més beneficiats del sistema sanitari català. Compta amb un holding d’empreses que factura desenes de milions d’euros a l’any i els seus negocis immobiliaris han sortit esquitxats en la investigació del cas Sant Pau.

Coordinadora Usuaris de la Sanitat (CUS)

Molt bé! Per fi trobem “representants del poble” que pateix les retallades! Però què és aquesta coordinadora? El primer que crida l’atenció és la no participació d’aquesta entitat a gairebé cap de les lluites per la sanitat pública que estan en marxa a Catalunya des de fa anys: no se’ls ha vist a cap ocupació de CAP, ni amb els veïns del Clínic, ni amb els treballadors de Bellvitge, ni amb els iaioflautes a les portes de Vall d’Hebron, ni amb els afectats per la Hepatitis C, ni a la Plataforma pel Dret a la Salut, ni al CAPS…

On si se’ls veu sovint és al DOGC. Els governs de CiU i el PSC van subvencionar la CUS amb més d’1.100.000€. També se’ls veu en xerrades i esdeveniments organitzats per ESADE i IESE, escoles reconegudes pel seu lobby constant a favor de la privatització.

Destaca també la seva constant col·laboració amb el Consorci Social i de Salud de Catalunya (CSC) una patronal fundada per CiU i el PSC –i dirigida durant dècades per l’empresari i càrrec pujolista Ramón Bagó– i implicada en alguns dels més greus casos de corrupció a la sanitat catalana. Una patronal per on han passat personatges com Josep Prat i Carles Manté (imputats per sis delictes arrel del Cas Innova), Josep Maria Via o Francesc José Maria,   polèmic gerent de l’ICS nomenat per Marina Geli i també implicat al Cas Innova.

El passat 2012 el Govern va atorgar la medalla Josep Trueta a la fundadora de la CUS. Un premi que arribava en plenes retallades i amb una enorme mobilització social i professional contra el Govern. Sembla que la CUS no és una organització que incomodi especialment el Govern de CiU.

Per descomptat la CUS, independentment de les subvencions, la seva estreta relació amb el CHC i els premis atorgats pel Govern, té tot el dret a explicar-se i dir la seva. Però crida l’atenció que els responsables del programa no hagin tingut en compte a les moltes plataformes associacions i moviments que al llarg dels últims quatre anys han denunciat les polítiques del Govern. Hi havia on triar: Dempeus per la Salut Pública (impulsors de la Iniciativa Penal Popular), la Pars (qui va descobrir els mecanismes de falsejament de dades de les llistes d’espera), LaPaSuCAT (que impulsa la desobediència contra l’exclusió dels immigrants de la sanitat), SicomTV (autors de l’únic documental sobre sanitat a Catalunya que la mateixa TV3 no vol posar en antena), el CAPS, Greds-EMCONET, la PDS (que aplega a més de xx organitzacions) o la Marea Blanca de Catalunya, acabada de constituir… Com és que no es convida a cap organització de denúncia de les retallades i les privatitzacions? Certament, aquestes preguntes tenen difícil resposta.

L’oferta es completa amb la presència de Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat per La Caixa i el Departament de Salut. Sense posar en qüestió, de cap manera, la valia professional i investigadora de Clotet, és molt poc probable que posi en qüestió la col·laboració público-privada impulsada per CiU i el PSC.

Per últim, la metgessa radiòloga Rosa Boyé, del sindicat Metges de Catalunya seria l’aposta més “combativa” del programa.

A banda de tot això, hi ha dos factors més a tenir en compte i que, segons es desenvolupin els fets, marcaran el desenvolupament del programa.

El primer factor són els vídeos pregravats que donaran veu a “dues infermeres” i a membres de la Marea Blanca de Lleida. Una aposta per la pluralitat que cal reconèixer però que genera dubtes. En primer lloc, pel temps disponible. En segon lloc, aquestes intervencions pregravades seran, sense dubte, rebatudes per les persones presents al plató sense que l’altre part tingui capacitat de re-argumentar. Ruiz i Geli tindran via lliure?

Un altre factor que cal tenir en compte és la intervenció dels tertulians, si és que n’hi ha. Pel que hem pogut saber, cap periodista dels que al llarg dels últims anys han tractat el tema de la sanitat ha estat convidat. Quedarà tot en mans dels Aira, Sanchis i companyia que monopolitzen els debats a casa nostra? Veurem.

Efectivament, podria haver esperat a que el programa s’emetés per fer una crítica. A TV3 es fan coses molt bones i mereixen, sense dubte, un marge de confiança. Però pel que fa a la sanitat, els precedents són nefastos. La publicitat de mútues privades a la cadena pública no para de créixer mentre que un documental com “La salut, el negoci de la vida” va camí de convertir-se en un altre “Ciutat Morta” que malgrat els premis i la bona crítica, es invisible als mitjans públics de la CCMA.

És nefast que Dempeus per la Salut Pública, el CAPS o la Pars siguin desconeguts per a la majoria de catalans. És nefast que s’hagi fet un programa especial pel jutge Vidal, amb una amplíssima cobertura en notícies i tertúlies però que mai ningú a TV3 hagi entrevistat 20 minuts a un altre Vidal (David), el regidor de Reus que ha enviat a la banqueta dels acusats més de 50 persones, alguns companys de partir de Geli i Ruiz. A un país normal aquest Vidal també seria una estrella i #TotsSomDavidVidal hagués estat TT. Però TV3 no ha estat per la labor.

Són invisibles també els periodistes que han destapat les vergonyes del model sanitari de Geli i Ruiz. I no parlo del cafèambllet –fa temps que hem assumit que no sortirem mai a la nostra. Parlo de Oriol Güell d’El País, de Siscu Baiges d’eldiario.es, d’Alfons Quintà de Crònica Global, de Jaume Reixach, d’El Triangle, de Brais Benítez de La Marea i de tant altres que tenen molt a dir en l’àmbit sanitari. Els heu vist a alguna de les moltes tertúlies que omplen els mitjans públics al matí, a la tarda i al vespre? Jo no.

Avui, a les 22:35 sortirem de dubtes. Ho  El punt de partida és, al meu entendre, dolent. Veurem quina és la tendència. BBC o 13TV.