Cada vegada és més evident que ni governs, ni legisladors ni jutges són capaços de donar resposta a les necessitats més bàsiques de la població. Tots aquests mecanismes institucionals han demostrat la seva incapacitat per fer valdre drets tan bàsics com el dret al treball o a l’habitatge. Davant d’aquesta situació d’abandó que viu la ciutadania l’única solució possible és erigir-se com a protagonista i garant d’aquests drets de manera activa. La PAH és un exemple d’aquesta irrupció en l’àmbit polític amb una clara consciència que o lluitem pels nostres drets o ningú ho farà. Entre els molts fronts que ens demanen una implicació directa i decidida hi ha el dret a la salut.
Les retallades pressupostàries que està patint el sistema sanitari català tenen en les llistes d’espera una de les seves conseqüències més doloroses i inacceptables. Pel que són, pel que representen i pels innobles fins pels que s’utilitzen.
Avui, a Catalunya, desenes de milers de persones veuen afectada la seva vida per no poder accedir als serveis sanitaris en un temps suportable i de manera adequada. Persones, amb noms i cognoms, que pateixen dolor, que perden mobilitat, que viuen la incertesa de quan seran ateses, i van a la feina malgrat la malaltia -o que la perden per no poder rebre tractament adequat.
En aquest sentit, fa uns mesos el màxim responsable de la sanitat catalana, Boi Ruiz, minimitzava les llistes d’espera dient: “Jo prefereixo que s’operin els càncers i no els galindons”. Una prova clara de la ineptitud i la manca d’humanitat d’un conseller que oblida que a Catalunya hi ha milers de persones que, malgrat el dolor i la desatenció sanitària real que el conseller es permet la frivolitat de menystenir, han de treballar per guanyar-se el pa.
Qui diu galindons, diu cataractes que impedeixen veure, túnels carpians que impedeixen treballar o colonoscòpies que no arriben mai. I malgrat que el Govern minimitzi i acusi de demagogs aquells que destapen aquest crim -sí, crim- la realitat és a l’abast de qui vulgui mirar-la a la cara. Segons Metges de Catalunya la situació és “extremadament greu” i qualifiquen obertament el que està passant amb les llistes d’espera de “tragèdia”.
Des de fa més de tres anys la ciutadania està treballant per intentar evitar aquesta tragèdia. S’han creat plataformes, s’han fet informes, manifestacions, pancartes; però malgrat tot, el Govern es mostra indiferent mentre continua retallant i amagant la cor-rupció que ha enriquit tants “amics”. Una indiferència que és la prova definitiva que el poder polític ha abandonat qualsevol intenció de treballar per als ciutadans i tutelar els seus drets, com és la seva obligació i la seva raó de ser.
Davant d’aquest abandó, la ciutadania no té més remei que defensar els seus drets. I ho està fent. Ho fa, per exmeple, quan es posa entre la polícia i una família per evitar que siguin llençats al carrer i ho fa quan s’uneix per denunciar que una ciutadana ha perdut un ull per una acció policial intolerable. I ho fa també quan es posa davant un hospital per detectar aquella persona que, malalta i sense força, necessita ajuda per fer valer el seu dret a rebre atenció sanitària. A aquests últims dediquem la publicació que teniu a les mans. Amb l’ànim de reconèixer la seva tasca però, sobretot, amb l’ànim que el seu exemple serveixi per extendre arreu aquesta revolta contra les llistes d’espera.
Cal treballar amb la convicció que no ens podem quedar impassibles mentre sabem que prop de casa nostra hi ha persones patint dolor pel fet de no tenir diners. A Catalunya, avui, hi ha gent que ha decidit plantar cara i revoltar-se contra aquesta situació inacceptable. Avui, mentre el Govern abandona els ciutadans, unes quantes persones estan, a la porta dels hospitals, lluitant contra el dolor i la injustícia. Malgrat la mentida governamental, el silenci mediàtic i la cobdicia dels que fan diners amb el dolor de les persones, la revolta contra les llistes d’espera és aquí.
Relacionades
Pingback: » Llistes d’espera: patiment per a molts, enorme negoci per a uns pocs cafeAMBllet.com
Pingback: » Així es lluita contra les llistes d’espera cafeAMBllet.com
Pingback: » «No s’ha de caure en el parany de fer-se d’una mútua» cafeAMBllet.com