cafèambllet.com

El passat 1 d’octubre totes les televisions van obrir els seus informatius amb la mateixa notícia: “86 directius i consellers de Caja Madrid i Bankia van carregar a les seves targetes d’empresa despeses personals per un import de més de 15 milions d’euros”. Havia nascut el cas de les “targetes black”. 

Però, ¿com es va arribar a conèixer l’existència de les targetes black? Per descobrir-ho hem de dirigir-nos a un petit local al barri del Raval, a Barcelona, on es troba la seu del conegut com a BuzónX, un correu electrònic encriptat creat específicament per a lliurar, de manera anònima, documentació sensible o confidencial que pugui servir per destapar casos de corrupció. A finals de 2013 aquesta bústia, gestionada per tres col·lectius -l’associació X.Net, el Partit X i el moviment 15MpaRato- va rebre un correu electrònic que deia “tinc una informació de molt volum que aposto que dibuixa un quadre clar de corrupció institucional a Espanya”. Els responsables del BuzónX van posar en contacte a la font d’aquest correu amb periodistes d’eldiario.es. El resultat van ser més de 8.000 correus electrònics del president del Consell d’Administració de Bankia, Miguel Blesa, en els quals efectivament, pot llegir-se “un quadre clar de la corrupció institucional a Espanya”. En un primer moment, els correus de Blesa no van ser acceptats pel jutge instructor del cas Bankia. Només set mesos i diverses peticions després, a l’agost, el jutge acaba per acceptar la petició del bufet Jausas per investigar el seu contingut. 

En un d’aquests correus, publicat al desembre de 2013 per eldiario.es, vam tenir notícia per primera vegada que diversos consellers de Bankia posseïen una “targeta visa de despeses de representació, black a efectes fiscals fins ara” -és a dir, que no passaven per Hisenda-, a les que podien carregar entre 25.000 i 50.000 euros anuals, depenent del càrrec que ocupaven. A partir d’aquell correu electrònic, les investigacions realitzades per l’actual direcció de Bankia -post rescat públic- van acabar de treure a llum tota la negror que amagaven aquelles targetes. 

Potser és casualitat que els correus de Blesa es filtressin gràcies al BuzónX. No obstant això els seus impulsors, a través del col·lectiu 15MpaRato, són els principals demandants en el cas Bankia, que va començar centrant-se en l’estafa de les participacions preferents -de les quals també parla Blesa en els seus correus-, i ara impulsen l’acusació en la peça oberta pel jutge Andreu per investigar targetes black. En aquest cas, 15MpaRato ha sol·licitat que compareguin només 7 dels beneficiaris de les targetes black, en una estratègia que intenta, segons declaren, evitar que la causa s’alenteixi enormement. Per la seva banda, el FROB ja ha lliurat al jutge informació sobre almenys 20 operacions sospitoses dutes a terme per Bankia en què podrien estar implicats partits polítics, sindicats i patronal. Res indica que el cas Bankia estigui esgotat. Per contra, sembla que queda per aflorar molta negror. 

Mentrestant, a la safata d’entrada del BuzónX no deixa d’arribar informació, un 10% de la qual pot servir per destapar nous casos de corrupció, segons informa Simona Levi, una de les responsables de la iniciativa.