El passat 30 de març Artur Mas i el líder dels socialistes, Pere Navarro, van aparcar les seves diferències i van escenificar amb una encaixada de mans l’acord de CiU i PSC per tirar endavant el projecte Barcelona World, un macro complex de casinos i hotels al costat de Port Aventura, a Salou. “Barcelona World és una oportunitat de transformació i de creació de riquesa” va dir el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. Per la seva banda el PSC definia el projecte com una oportunitat per “potenciar la indústria com a sector clau de la sortida de la crisi”.
Però Barcelona World no només ha aconseguit posar d’acord CiU i PSC. Les quatre cambres de comerç de Tarragona, la patronal PIMEC i el sindicat UGT han fet pinya i han fet públic un manifest titulat “Volem Barcelona World” on afirmen que “és una ocasió única i irrepetible per consolidar-nos com a destinació turística mundial d’alta qualitat” i destaquen “la creació de 30.000 llocs de treball quan estigui en ple funcionament”.
Tothom d’acord?
Tots aquests acords i bones paraules al voltant del Barcelona World han estat difosos i fins i tot elogiats a diversos mitjans de comunicació. Però realment hi està tothom d’acord? No. El projecte té molts detractors i, malgrat que no siguin recollits als mitjans, aquests detractors tenen arguments. Uns arguments que, un cop escoltats ens obliguen a fer-nos una pregunta: el Barcelona World és la gran oportunitat que ens expliquen CiU, PSC, UGT i les patronals? O estem davant un pilotasso financer i especulatiu de dimensions colossals?
Desmuntant Barcelona World
El passat 26 d’abril va tenir lloc a Barcelona un seminari que posava sobre la taula aspectes desconeguts (i silenciats) del macro-complex. Sota el títol ‘Desmuntant Barcelona World’ el seminari aplegava tres entitats amb sòlids arguments contraris al projecte: l’Assemblea Aturem BCN World, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial i Alba Sud, Grup d’Investigació i Comunicació per al Desenvolupament.
I si segueix pujant el preu del petroli?
La primera intervenció va anar a càrrec d’Ernest Cañada, coordinador d’Alba Sud i membre del Centre per a la Sostenibilitat del Territori (CST). Segons Cañada les grans corporacions que s’amaguen darrere el projecte “exigeixen per garantir el creixement del seus guanys, precarització laboral, canvis en les normatives urbanístiques i privatització dels valors naturals comuns i generen processos especulatius per a l’enriquiment ràpid dels que s’han afanyat a adquirir els terrenys on els projectes volen encabir-se”. Pel que fa a l’èxit del projecte a mig termini Cañada apunta un altre perill: “En l’actual context de ‘pick oil’ i de la fi dels combustibles barats, seguir apostant per un model de desenvolupament tan dependent dels combustibles fòssils resulta una opció certament suïcida”.
“Un gran esperpent”
El geògraf i professor de la URV Sergi Saladié va definir el projecte com “un gran esperpent i una extravagància, una fugida endavant que torna a apostar pel totxo, l’especulació i el malbaratament de recursos i una recerca del titular fàcil, que promet uns llocs de treball que en la realitat ja han rebaixat expectatives”.
Actuant de manera servil
L’ambientòleg i portaveu de l’Assemblea Aturem BCN World, Joan Pons, va fer una lectura del consens que provoca el projecte a certs sectors: “trobem consensos empresarials amplis que apleguen les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls amb el suport sindical de la UGT , que han actuat de manera servil literalment al dictat dels promotors del projecte”. Uns promotors encapçalats, entre d’altres, per Melco Crown Entertaintment, “una operadora de casinos de Macau amb vincles amb la màfia xinesa” i on destaca la figura d’Enrique Bañuelos, qui ha fet fortuna gràcies a la bombolla immobiliària amb un currículum en què destaquen projectes fallits i querelles diverses.
Pilotasso o oportunitat?
Davant el suport de les elits polítiques i empresarials i de l’oposició d’activistes i experts, la pregunta de si estem davant una oportunitat o un pilotasso, és inevitable. Però hi ha un fet certament preocupant: més enllà de les promeses de llocs de treball i prosperitat, les negociacions i els detalls del projecte són molt opacs. En aquest sentit Saladié recorda que “ni tan sols existeix cap projecte tècnic, ni cap pla de negoci”. Un fet que obliga a tenir en compte l’advertència de Cañada: “molts cops no es tracta més que de fum que es ven i es compra”.
Dret a decidir?
Un projecte com Barcelona World tindria un impacte enorme en la vida econòmica i social de tot Catalunya. Per això cada cop són més les veus que demanen poder decidir de manera democràtica sobre aquest macro-projecte. En aquest sentit s’han manifestat els impulsors del Multireferèndum, que inclouen entre les preguntes que sotmetran a votació el proper 25 de maig la següent: “Està d’acord a tirar endavant el BCN World?”. La proposta de poder decidir democràticament sobre el Barcelona World ha rebut el suport de formacions com la CUP i EUiA. ERC, tot i no donar suport a una consulta en aquest sentit, s’ha mostrat clarament contrària al projecte. Oriol Junqueras va destacar que “podria haver-se fet d’una altra manera” i va afirmar que és “un mal acord que menysté la capacitat de negociació de les institucions catalanes”
Terrenys de La Caixa
Els terrenys on s’ubicaria BCN World són propietat de La Caixa. La diputada d’ICV-EUiA, Hortènsia Grau apunta: “Es canvia el pla d’usos i l’edificabilitat de manera que ens podem trobar amb edificis de 20 plantes i amb un pilotasso de terrenys que ara valdran més. El projecte de llei posa les condicions perquè els propietaris puguin obtenir-ne més beneficis”.
Rebaixa d’impostos a mida
L’acord entre CiU i PSC preveu una rebaixa d’impostos sobre el joc, que passarien del 55% al 10% per als responsables del BCN World però també per als casinos i joc que ja estan pagant un 55%. Per al diputat David Fernàndez de la CUP la conclusió és clara: “Els treballadors seguiran pagant un IVA del 21% i un IRPF alt i al capitalisme ludópata i mafiós li abaixem els impostos del 55% al 10%”.
Enrique Bañuelos
Un dels impulsors del BCN World és Enrique Bañuelos que va fer fortuna durant la bombolla immobiliària a València. Astroc, la seva empresa immobiliària, va protagonitzar un escàndol que va deixar milers d’inversors en la ruïna. Un soci destacat de Bañuelos és Alejandro Agag, gendre d’Aznar, amb qui va impulsar la Formula E, de cotxes elèctrics.
El 31 de maig, manifestació a Salou
Diverses plataformes ciutadanes estan impulsant una campanya informativa i de lluita contra el macro-projecte. Destaca la manifestació convocada per al 31 de maig a les 19h a la Plaça Bonet de Salou. Per la seva banda, ICV-EUiA i la CUP han presentat al registre del Parlament una petició perquè el Consell de Garanties Estatutàries dictamini si l’acord CiU-PSC sobre BCN World s’ajusta a la legislació vigent.
Aprofundeix