L’economista José Carlos Díez (dreta) amb el presentador de La Sexta Noche.
· Albano Dante Fachin Pozzi
La presentació del document econòmic que Podemos va presentar el passat 27 de novembre ha provocat un enorme debat a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Les propostes –elaborades per Vicenç Navarro i Juan Torres López– van ser durament criticades no només pels representants d’altres forces polítiques sinó també per “experts” en l’àmbit econòmic. Entre aquests “experts” va destacar José Carlos Díez, professor de Perspectives Econòmiques Globals de la Universitat d’Alcalà i assessor de Zapatero en temes econòmics.
Segons Díez les propostes de Podemos són “inviables” afirmant que “amb Podemos anirem a pitjor”. Segons Díez “els de Podemos no saben com funcionen els mercats” i afegia que els seus impulsors “no tenen un coneixement pràctic i la ignorància és molt atrevida”.
Però mentre Díez recorria redaccions i platós de televisió criticant el programa econòmic de Podemos, a les xarxes socials diversos usuaris tiraven d’hemeroteca i ens recordaven algunes de les “prediccions” econòmiques de Diez de les que a continuació n’oferim una petita mostra. Malgrat l’evidència els mitjans de comunicació el segueixen convidant com a “expert” i les seves opinions són escoltades per milions de persones.
El cas de Díez no és únic i els “experts econòmics” que van de pífia en pífia proliferen a les tertúlies. Davant aquest fenomen el catedràtic d’economia de la UPF José Garcia Montalvo escrivia:
“Als mitjans de comunicació pul·lulen tota mena d’economistes de la senyoreta pepis i paquirrines de l’economia, com l’expert que parlava del mite de la bombolla i ara ens dóna lliçons sobre com sortir de la crisi (…) “No es tracta d’encertar sinó d’influir em reconeixia un el director d’un conegut servei d’estudis”. I rematava: “Els mitjans de comunicació haurien de ser una mica més curosos quan seleccionen els seus “experts” (…)
Les hemeroteques podrien ajudar i estan per consultar-se”. Més enllà dels encerts o errors del document de Podemos, tot plegat obliga a estar atents, no sigui que oblidem coses com aquesta:
“Quan les cases pugen, els propietaris de les cases, que són gairebé tots, s’enriqueixen. Què hi ha de dolent?” Xavier Sala i Martín (2004)
Currículum d’un visionari
“La probabilitat de veure una caiguda significativa del preu de la vivenda és propera a zero” El Mundo · 09/06/2006
Comentari: segons l’Institut Nacional d’Estadística, des de 2007 el preu mig de l’habitatge a Espanya ha caigut un 36%.
“Cal contrarestar el mite de la bombolla immobiliària a España” · Economia Exterior · Abril de 2007
Comentari: Aquesta afirmació de Díez va ser molt ben rebuda per APCE, la patronal de constructors espanyols, que criticaven l’agost de 2007 el “dany” produït pels “missatges negatius, escassament fundats que afecten la confiança del comprador”. I afegien: “El comprador no ha de tenir por… els preus no baixaran”. Els constructors necessitaven que el pastís no es destapés. Díez els ajudava:
“Els preus han tocat fons. La demanda de vivendes està repuntant” Cinco Días · 2009
Els indicadors avançats mundials i d’Espanya confirmaven que la recuperació seria intensa des d’abans de l’estiu” · Cinco Días · Desembre 2009
“Els escenaris apocalíptics de sis milions d’aturats i taxes d’atur del 25% estan sent refusats per la realitat ” · Cinco Días · Desembre 2009
“Estamos creciendo, por eso leo con tristeza en medios especializados la palabra “recesión” asociada a España” · Cinco Días · Desembre 2009
Comentari: Al 2008 Espanya va entrar en una recessió per primer cop en 15 anys de la qual no va sortir fins al segon trimestre de 2010. Va sortir breument i va tornar a entrar al 2011. Al 2012 l’atur va arribar al 26,02%. 6,2 milions d’aturats.
La tardor de 2007 la crisi financera s’anticipava de les dures ia Londres van començar a fer travesses de les economies més afectades. Espanya sortia molt malament en totes les travesses. Els arguments eren contundents però la realitat ha deixat en mal lloc les travesses. (…) No seria possible explicar la història del nostre Pura Sang espanyol sense comptar amb un sistema bancari tan eficient i no tinc cap dubte que tornarà a succeir en el pròxim cicle expansiu en què ja estem immersos · Cinco Días · 22/11/2009
Els preus del pernil ibèric també han pujat però la gent el tornava a comprar amb alegria com al 2007. Els indicadors avançats segueixen recolzant el meu escenari de què ja hem sortit de la recessió. Cinco Días · Desembre 2009
Sense comentaris.
Enllaç relacionat:
Relacionada:
Iglesias se hace el sueco · José Carlos Díez
“¿Dónde quedó la ciencia económica?” · José García Montalvo
