· Albano Dante Fachin Pozzi
Se la coneix com “Comissió Pujol” però el seu nom oficial és molt més llarg: “Comissió d’Investigació sobre Frau i Evasió Fiscals i Pràctiques de Corrupció Política”.
Si una convocatòria d’eleccions anticipades no ho impedeix –les comissions queden desconvocades– la “Comissió Pujol” serà molt llarga, si tenim en compte que han de comparèixer prop de 180 persones, 120 de les quals en qualitat de compareixents i una seixantena com a experts.
Agafeu aire: entre els convocats hi ha figures tan rellevants com
Jordi Pujol, Marta Ferrusola i sis dels set fills de la parella (excepte Mireia), la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, l’ex parella de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victoria Álvarez…
Així, com diem, si la comissió no es suspèn, podrem veure al Parlament moments memorables. És veritat que les comissions d’investigació semblen pensades justament per no treure’n l’aigua clara, per dilatar-se i per tancar-se en fals.
Això ho vam aprendre a les comissió d’investigació sobre la corrupció a la sanitat catalana i sobre les caixes d’estalvis: compareixents amb problemes de memòria (“no recordo”), compareixents ignorants (“això no ho sé”) i, fins i tot, compareixents que mal educats (tenim els vídeos de diversos càrrecs de la sanitat rient davant les preguntes, pocs dies abans de ser imputats per delictes greus…).
Malgrat tot això, però, no cal donar-se per vençut.
En primer lloc perquè, malgrat tot el que hem dit abans, la comissió de sanitat va servir per recopilar informació, dades i testimonis que encara avui estan sent processats per diversos col·lectius i han servit per investigar i destapar encara més casos de corrupció. En segon lloc, perquè a diferència de les altres comissions, aquesta està presidida per la CUP, la qual cosa allunya del poder CiU i PSC, que normalment en aquests casos fan causa comú per tapar-se les vergonyes.
Aquest protagonisme de la CUP potser no serà suficient per sortejar totes les trampes d’una comissió com aquesta. Però el sol fet de que qui la president sigui la CUP és una oportunitat. Les comissions generen molta informació i això convé als que tenen coses a amagar perquè la incapacitat de no poder processar aquesta informació és una garantia d’impunitat. Per això Llum i Taquígrafs (el web posat en marxa per la CUP per poder seguir d’aprop aquesta comissió) és una oportunitat que cal aprofitar.
Aquestes comissions històricament serveixen per ben poca cosa. Entre els pactes de tapada dels “afectats” i la complicitat dels grans mitjans de desinformació catalans, els quals ja tenen cura de dir-ne ben poca cosa, el desenllaç sembla escrit. M’agradaria equivocar-me.
Eps ! Les coses estan canviant.