cafèambllet.com

Per Àngels Martínez Castells (Twitter: @angelsmcastells)

Ens espanten, ens fan tirar enrere, ens coaccionen, però ens ofereixen bàlsams i remeis si podem pagar el seu preu. Estem començant a oblidar el xantatge que va suposar la falsa epidèmia de Grip A quan se’ns adverteix perquè no ens arribi la camisa al cos,  que els laboratoris no troben rendible investigar en nous antibiòtics i que d’aquí a poc hi haurà bacteris resistents que serà impossible vèncer. I han arribat a superar totes les barreres de dignitat posant preus de monopoli (és a dir, sense cap contacte amb els costos reals) i, sense cap bri de sentit social, a medicaments que curen la VIH i l’Hepatitis C. Ara ja sabem qui és Gilead el laboratori que especula amb el Sovaldi, i quins voltors de la guerra i de la mort hi té al darrera, com Donald Rumsfeld, ara del seu consell d’administració, però abans Secretari d’Estat de Gerald Ford del 1975-1977 i de George W. Bush del 2001-2006. El recordem pel seu reconegut hooliganisme en les criminals invasions d’Afganistán i l’Iraq.

Manen més del que convé, i si es posa en marxa el TTIP manaran per sobre de tota engruna de democràcia. Ja fa temps una periodista de l’Agència Reuter m’explicava que a Alemanya ningú pot ocupar la Cancelleria (ni tan sols la senyora Merkel) sense l’aprovació dels poderosos laboratoris farmacèutics amb seu a Alemanya. Però el seu poder és global, i cal ser un polític amb les idees molt clares per posar-los a ratlla.  L’any 2009, el president Rafael Correa va voler que més gent a Equador pogués disposar dels medicaments que necessitava reduint el seu cost. Immediatament, l’ambaixada dels EUA a Quito i les companyies farmacèutiques multinacionals es van posar d’acord amb tres ministres del govern per boicotejar la nova política de salut. Es van reunir a l’ambaixada representants locals de Pfizer, Merck, Sharp and Dohme, Schering-Plough, i Wyeth. El seu objectiu: posar-se d’acord per protegir les seves llicències a l’Equador. Per sort per a la salut pública, l’intent de cop va fracassar, i a l’abril del 2010 Equador va poder importar genèrics d’Ritonavir, el fàrmac contra el VIH/SIDA que ha salvat milions de vides.

I mentre els medicaments necessaris s’escatimen, ens fan prendre més medecines de les que necessitem. Les dues coses, encara que contradictòries, donen bons beneficis, però és que també l’accés als medicaments posa de manifest les desigualtats en salut. Un 10% de la població mundial consumeix el 90% dels productes farmacèutics. I tan perjudicial és la seva manca com la seva abús. Espanya i Catalunya en són grans consumidores… Però són necessaris tots els fàrmacs que consumim? Ni pensar-ho. Molts no representen només una pèrdua de diners, sinó de salut. No és saludable la dependència d’una càpsula per dormir, per desvetllar-se, o fins i tot per estimar. No és sa no poder resistir la menor tristesa, per justificada que sigui, sense medicació. Però ens fan creure que no som res sense els productes dels grans laboratoris. I sols tenen raó en molt pocs casos, perquè les supervendes d’alguns laboratoris no és per la bondat dels seus productes, sinó pel gran dispendi eque fan n publicitat. El Director de l’Institut de Farmacologia de la UAB, el Dr. Joan-Ramon Laporte, explicava que la indústria farmacèutica dedica globalment el doble (a Espanya el triple) del seu pressupost a promoció comercial que no pas a investigació.

Per no ser preses fàcils dels interessos privats hem d’aprendre a acostar-nos a la salut d’una altra manera. Sense mútues privades, sense laboratoris ferotges, més atents a als nostres drets i als determinants de salut de la nostra societat.

==========================================================================

Aquesta peça forma part d’una sèrie sobre sanitat i mútues privades publicada a la setena edició de la revista cafèambllet. Aquestes altres peces formen part d’aquesta sèrie: 

· “He de començar fent una confessió pública: al 1987 vaig causar la mort d’un home. Vaig estalviar mig milió a la companyia i vaig ser premiada per això. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els pacients”

· Mútues privades: un negoci en mans de bancs, fons especulatius, exministres i defraudadors?

· La jungla americana

· TV3 i sanitat pública: més informació crítica i menys propaganda de mútues privades

· La sanitat en mans dels mateixos que ens desnonen, que ens tallen l’aigua i la llum i que ens venen preferents · Per Albano Dante Fachin Pozzi

· Quina possibilitat de viure té el meu fill si només puc pagar la meitat del tractament? Ho he venut tot, he hipotecat tot el que tenia… Cap pare hauria de patir aquest torment · Per Edward Kennedy

==========================================================================

Llegeix el cafèambllet 7 en PDF

==========================================================================

Si ens vols ajudar a imprimir centenars de milers d’exemplars per repartir gratuïtament amb informació com aquesta, fes click aquí.