Foto de Núria de Gispert a la contraportada del diari El País (http://elpais.com/diario/2011/04/24/ultima/1303596002_850215.html)
(Click aquí per llegir l’article en castellà)
· Per Albano Dante Fachin Pozzi
Esquerra Republicana de Catalunya va donar ahir –un altre cop– tot el seu suport a que CiU continui el seu pla de privatització sanitària. Un pla fet a mida de les mútues i els hospitals privats que Boi Ruiz representava abans de ser conseller de sanitat. Tots els partits van votar a favor de reprovar el conseller Boi Ruiz. Excepte CiU i ERC.
Aquest era el guió de l’obra. Que l’escenari tingués el mateix nivell fastigós es va encarregar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, de CiU. La cosa va anar més o menys així:
Poc abans de la votació, va ser el torn de paraula de la diputada de CiU Meritxell Borràs. La seva intervenció va començar compadint-se de Boi Ruiz:
“Conseller, ja ho veu… aquest estiu, li ha tocat… cada any hi ha un tema, i aquest any correspon a la sanitat”
Tot plegat com dient: “Ja ho veu conseller, aquests del poble, sempre tocant els collons…” Així va començar Borràs una intervenció barroera, baixa i tramposa. Una intervenció d’aquelles que ajuda a recordar que CiU és la sucursal catalana del PP més reaccionari, caspós i faltón. La mateixa dreta sobèrbia –i corrupta– que va pel món i pels Parlaments donant lliçons. Ho poden veure aquí vostès mateixos. Són només 3 minutets:
Mentre Borràs vomitava el seu atac –que en el fons no és més que la demostració de que CiU ha perdut completament els papers en l’àmbit sanitari–diversos usuaris i treballadors de l’Hospital de Bellvitge escoltaven des de la tribuna de convidats… fins que no van poder suportar més i, entre crits, van abandonar el recinte. Aquí podeu veure els fets:
Són 38 segons que parlen per si mateixos, però m’agradaria posar l’atenció al segon 35 quan la Presidenta del Parlament –la màxima figura de representació institucional després del president– diu:
“És vergonyós, eh, convidar aquesta gent…”
I tornem a recordar que CiU és el mateix que aquell PP que s’aixeca dels plens per no escoltar els pares amb càncer, és el mateix que aquell PP que crida “que se jodan” i que se’n riuen dels que perden les seves cases.
Perquè “aquesta gent” a la que es refereix Núria de Gispert –rebesnéta de Dorotea de Chopitea– és gent que conec. És gent que porta 2 anys montant cada dimecres una paradeta a la porta de l’Hospital de Bellvitge per ajudar a les persones que pateixen a les llistes d’espera que suporta el poble.
Unes llistes d’espera que la senyora de Gispert no pateix. Ni ella ni la seva família, des de fa vàries generacions. Perquè malgrat que cobra un sou públic des de l’any 80 –pagat per “aquesta gent”– Núria de Gispert pertany a l’aristocràcia més rància on a banda de Dorotea de Chopitea, trobem cavallers bascos, industrials metal·lúrgics, cònsuls a les Índies i un dels 3 fundadors del Banc de Barcelona, al segle XIX. Una família del carrer Moncada –més tard de palau senyorial a l’Eixample. Una família de negocis financers i de caritat cristiana que fundava hospitals que avui són propietat de la multinacional CAPIO, a la que el partit de la senyora De Gispert no para de donar contractes. Aquesta és la seva gent, no “aquesta gent” que viu a l’Hospitalet i lluita per tenir metges i llits d’hospitals per als seus fills. “Aquesta gent” que vol drets i no la caritat de l’aristocràcia corrupta no és la gent de De Gispert.
Una aristòcrata pocavergonya. Això és el que és Núria de Gispert i Català. La que diu que convidar a “aquesta gent” al Parlament és una “vergonya”. La que no entén com deixen que “aquesta gent” embruti l’honorabilitat del Parlament per on es passeja impune el seu company de partit, el diputat imputat Xavier Crespo, que encara no ha explicat on són els 2,4M€ d’euros que van desaparèixer dels hospitals de Blanes i Calella ni les seves relaciones amb la màfia rusa.
Veure aquesta gent “tan ufana i tan superba” al front d’una país és indignant. L’únic consol que queda és que quan l’aristocràcia –la casta de la caspa– perd el nord i la vergonya, té els dies comptats. No tenen pa “aquesta gent”? Doncs que mengin pastissos!
I ERC votant a favor de Maria Antonieta.
VÍDEO: Artur Mas: sereu jutjats
Per si encara no us aneu adonat, CiU a nivell social i a model de societat son iguals que al PP, alguna diferència…? home clar que no son espanyolistes… faltaria més.!
CiU son com el PP però de parla Catalana, i el PP son com CiU però de parla Castellana…
CiU poden ser uns porcs capitalistes, però no son igual que el PP. CiU no dóna medalles a aquells qui van lluitar al costat dels soldats nazis
Ah, no? Doncs aleshores no m’explico que en Samaranch, que, a més a més de falangista (amb carnet) i etern procurador de les Corts franquistes, va ser el gran delegat d’esports d’en Franco (“Delegado Nacional de Educación Física y Deportes” des de 1956), rebés, al 1985 i de mans de Molt Honorable senyor Jordi Pujol i Soley, la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
S’ha de fer neteja a fons i només podrem fer-la si som independents, La lluita per la independèncias va de la ma de la lluuita pels drets socials, no ens tornessim a equivoxar com als anys 30.
Sense independència no hi ha solució possible amb independència potser en trobarem una de pròpia.
Si la independencia la tenim que muntar amb un “Molt Honorable” que evadeix impostos un “fill del presi” imputat i una seu embargada anem be, pero que molt be
Aquest és exactament el parany, Judith: fer-nos parlar d’independència per que no parlem dels diners que s’embutxaquen i dels que donen als qui els recolzen a costa de l’erari català; repetir-nos que Madrid ens roba per que no ens fixem en els que ens roben ells. No els hi seguim el joc! L’Oriol Pardo te tota la raó, i fins que no ens adonem, no els aturarem.
Tampoc t’equivoquis tu, anna.
la independencia no te res a veure amb tot això, sens dubte amb la independencia tindrem mes eines per lluitar contra la corrupció.
Emprar la corrupció per aturar la via cap a la independencia, és un error que pot ser lamentem durant molts anys.
S’ha de canviar la llei electoral i votar polítics vocaciónals no partits
No és nou, CiU és de dretes.
ERC no enganya, dona suport a CiU amb un objectiu comú la independència per fer un país nou i millor, encara que el dia a dia de polítiques socials antagòniques vol dir cedir tots dos.
Ni optar per fer servir la xarxa privada per suport de la sanitat pública, ni els contractes als que s’han arribat, són nous, amb modificacions són de fa 30 anys.
Els contractes amb les empreses es poden renegociar amb motiu de les retallades, però com gasta els diners l’empresa privada, si s’ajusta a la llei, es pot qüestionar, però no és delicte.
També és qüestionable contractar a professionals d’un sector per un càrrec públic, encara que veig més malament que un càrrec públic passi a una empreses del mateix sector, sobre tot no sent professional.
De que els sanitaris no estan contents amb les retallades i que cafèambllet s’ha dedicat al tema, també som conscients.
Crec que un País nou és per canviar tot això i moltes més coses. Tots sabem que el frau i la corrupció està a reu, que no és d’ara ni es resoldrà en dos dies. També sabem que hi ha una guerra en contra del procés a la que tot si val. Això no pot justificar res, pero jo soc de la construcció i posaré un exemple:
Si la casa està en estat ruïnós i hem decidit fer una nova, l’hem de continuar apuntalant per que no ens caigui a sobre mentre fem la nova, però no perdre recursos en fer grans reparacions dubtoses, en comptes de dedicar-los a fer la nova.
Està dient El fanalet que, mentre que esperem l’oportunitat de crear un país nou, val més deixar que els de dalt ens segueixin robant com fins ara? Jo, francament, ja n’estic tipa que ens fiquin la ma a la butxaca mentre que ens tanquen hospitals amb l’altre.
Estic d’acord, en tot, amb el comentari de “El fanalet·”