OnSonElsMeusDiners?

Temps estimat de lectura: 14 minuts

On s’explica com els negocis d’en Bagó queden definitivament al descobert tot i els intents mediàtics de rentar la seva imatge:

Tot i els patètics comunicats de la CSMS, la Marta i jo estàvem molt contents. Havien estat massa mesos de treball solitari, i de cop i volta teníem ajuda i recolzament. El petit equip que va néixer al voltant dels papers de Mataró ens feia feliços. És veritat que encara calia veure fins on estava disposat a arribar El País. Calia veure de quin marge disposaven l’Antía i l’Oriol per continuar investigant. Tot i que vaig confiar des del primer moment en aquests dos periodistes, encara no tenia clar fins quin punt es mullaria un mitjà com El País. El que sí començava a ser clar és que una part important dels mitjans faria el camí oposat.

Els dies posteriors al descobriment dels papers de Mataró, tots vam treballar de valent, però sobretot l’Oriol i l’Antía. Volien publicar un gran reportatge sobre Bagó, els seus negocis i les cada cop més evidents irregularitats. A principis de març l’Oriol em va dir:

—El 19 de març això d’en Bagó va a la portada. Serà un reportatge en tres parts. Cada dia en publicarem un. He descobert coses molt fortes.

Defensa Siciliana

Però mentre treballàvem sobre els papers de Mataró i l’Antía i l’Oriol enllestien la sèrie de tres reportatges, el diari Ara va fer un moviment que ens va sobtar. El diumenge 11 de març l’Ara publicava una extensa entrevista a Bagó, a doble pàgina, feta pel mateix director del diari, Carles Capdevila.

El titular destacava una frase de Bagó: «És una vergonya que no hi hagi més impostos per als rics». Em va trucar en Ramon Serna. «Aquests s’oloren alguna cosa», em va dir. Era com jugar una partida d’escacs. L’afer dels papers de Mataró havia estat un bon moviment que ens donava la possibilitat de poder fer un bon atac. Però aquesta entrevista era, clarament, una maniobra de defensa. A l’entrevista Bagó semblava gairebé un anticapitalista antisistema: malparlava dels bancs («La gent es queixa que els bancs no donen crèdits, però els necessiten ells, pobrets»), lloava Lula («Ell va incorporar a la classe mitjana molta gent») i s’indignava: («Aquesta crisi, per què et penses que existeix? Perquè hi ha una mala distribució de la riquesa. No pot ser que un tio no arribi a mil euros i a un altre n’hi donin quaranta milions»).

Cap al final de la entrevista, arribava la pregunta:

—Parlant de problemes, se l’ha acusat de tràfic d’influències per haver sigut president del Consorci Hospitalari i tenir una empresa que té concessions en hospitals —comentava el director de l’Ara. —No he fet mai res que no sigui legal —va respondre Bagó—. El Consorci feia un concurs, però qui ho decidia era cada hospital.

El que no deia Bagó és que molts d’aquests hospitals que «decideixen per si mateixos» estaven sota el seu control, amb plens poders de maniobra, com havíem vist a Mataró.

—M’ha emprenyat —continuava Bagó— que es diguin falsedats pel que pot arribar a pensar la gent que no sap res, però jo l’única cosa que tinc és l’honestedat. Hi ha gent que me la té jurada.

La resta de les preguntes són de l’estil:

—Parla massa clar per haver sigut polític? —Té sentit de l’humor? —Com és que treballa tant? —Expliqui’m el seu horari, als 78 anys…

Una setmana més tard, el dia 18 de març, El Periódico de Catalunya dedicava una de les seves cobejades fletxes verdes a Ramon Bagó, perquè el Grup Serhs era «un exemple de l’èxit d’obertura a l’exterior». Igual que els semàfors de La Vanguardia, les fletxes de El Periódico donen pistes sobre els posicionaments i els interessos d’aquests diaris. Al setembre, El Periódico, com si fos un cèsar que abaixa el pols, dedicava una fletxa a Ada Colau, portaveu de la PAH. Però aquesta era de color vermell.

Ens ajudes a difondre?

Segons El Periódico els empresaris amb diners a paradisos fiscals sóm més ‘guay’ que Ada Colau

Tres dies durs per a Bagó

El dilluns 19 de març l’Oriol i l’Antía publicaven la primera part de la trilogia sobre Ramon Bagó. Segurament molts dels que esteu llegint aquest llibre heu anat seguint les notícies publicades sobre Ramon Bagó. Tot i així, creiem que cal tornar a reproduir la feina feta per l’Antía i l’Oriol. A més, creiem que fer una relectura dels seus articles, a la llum de les investigacions que els van precedir, pot aportar nous matisos. Tornar a transcriure aquesta trilogia és una manera de lluitar contra la voràgine informativa que tot s’ho empassa i que tapa un escàndol amb el següent. Després de la publicació d’aquests tres reportatges es van destapar molts nous escàndols, tant en l’àmbit de la sanitat com en molts d’altres. Però això mai hauria de permetre que els fets que expliquen l’Antía i l’Oriol caiguin en l’oblit o es transformin en un fet normal, admissible, part del paisatge. Reproduïm aquests tres articles amb la intenció que el que es descriu a continuació no s’oblidi, almenys fins que tot s’esclareixi.

«Bagó ha captado 50 millones de fondos públicos desde 2002 mediante el CSC» Hospitales y centros sociosanitarios gestionados por el Consorcio de Salud y Social de Cataluña contratan el servicio de cocina a empresas del Grupo Serhs

Oriol Güell, Antía Castedo / 19 de marzo de 2012 / EL PAÍS

De las múltiples facetas de Ramon Bagó —alcalde de Calella por CiU entre 1979 y 1991, empresario de éxito, uno de los arquitectos del sistema sanitario catalán y Creu de Sant Jordi en 2001— hay dos que se encuentran en la cocina de los hospitales catalanes. Una es la del gestor sanitario, la del hombre que durante 20 años ha podido intervenir en la dirección de decenas de centros a través del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC), un organismo público donde ha ocupado todos los cargos de responsabilidad —actualmente es vicepresidente y consejero de sus empresas filiales— y que agrupa a más de 60 hospitales financiados por la Generalitat, pero cuya gestión depende de fundaciones, consorcios y otras entidades públicas y privadas sin afán de lucro. La otra cara de Bagó que se mezcla entre los fogones es la del empresario dueño de un conglomerado, el Grupo Serhs, con 74 empresas, 2.600 empleados y 473 millones de euros de facturación en 2011. Tres de ellas han obtenido, desde 2002, contratos de centros mediante el CSC. el país ha rastreado los contratos de la última década entre hospitales y centros gestionados por el CSC y las empresas de Bagó, y ha descubierto que estas han conseguido contratos por 50,8 millones de euros. De ellos, casi una tercera parte (15,3) han acabado en sus cuentas sin mediar concurso. Hay tres circunstancias en las que es posible el conflicto de intereses. La primera se da en los centros de los que el CSC es el responsable directo, aunque sean financiados por la Generalitat. Es el caso de Cotxeres de Borbó, en Barcelona, una concesión administrativa obtenida por el CSC de la Generalitat en 2008 para la construcción y gestión durante 30 años de un equipamiento con 255 plazas sociosanitarias. Circunstancias parecidas concurren en la residencia Frederica Montseny de Viladecans (Baix Llobregat), con 233 plazas. El centro está gestionado por un consorcio formado por el Ayuntamiento de Viladecans y el propio CSC. Las otras dos situaciones en las que el conflicto de intereses puede emerger están vinculadas a dos servicios que ofrece el CSC: el de contrato de gestión y el servicio de licitaciones. En el primero el CSC nombra, a través de una filial, al gerente que se encargará de fijar objetivos, presupuestos y líneas estratégicas. En aquellos centros, como algunas residencias, no obligados a sacar a concurso los servicios, el gerente tiene autonomía para contratarlos. Badalona es otra de las plazas fuertes de Serhs. El hospital municipal, gestionado por el CSC desde hace 14 años, ha concedido a la empresa de Bagó en la última década el contrato de cocina sin concurso público por 4,8 millones de euros, a pesar de las advertencias de la Sindicatura de Cuentas. La mesa de contratación de Viladecans ilustra la confusión de intereses que puede producirse en las licitaciones del CSC. El presidente es un representante del Consorcio Sociosanitario de Viladecans (CSSV). La secretaria es la del CSC, al igual que tres de los vocales, y el cuarto representa al CSSV. Es decir, la mayoría de los presentes forman parte de una entidad, el CSC, cuyo vicepresidente es el dueño de la empresa adjudicataria. Ramon Bagó ha asegurado a este periódico que ha «cumplido siempre la ley», aunque no quiso entrar en detalle sobre las adjudicaciones a sus empresas.

El dimarts dia 20 arribava la segona entrega. Els papers de Mataró ens havien deixat clar com funcionava el mecanisme que relacionava el Ramon Bagó gestor del CHC amb el Ramon Bagó empresari. Amb aquesta informació, l’Oriol va revisar desenes de contractes en hospitals arreu de Catalunya i a Badalona es va trobar amb això:

«Badalona, la gran cocina de Ramon Bagó»

Oriol Güell / 20 de marzo de 2012 / EL PAÍS

Serhs ha acaparado desde 1994 contratos públicos por 23,5 millones en los hospitales y residencias de la ciudad, más de la mitad sin concurso.

Los fogones de Ramon Bagó, el hombre fuerte de la sanidad catalana, cuyas empresas de restauración han obtenido desde 2002 un total de 50,8 euros de fondos públicos , empezaron a trabajar con especial intensidad en Badalona mucho antes. El Grupo Serhs ha logrado en la ciudad un total de 23,5 millones de euros en contratos de cocina para todo tipo de equipamientos sociales y sanitarios desde 1994, primer año del que este diario ha conseguido datos representativos. Menos de la mitad de los fondos públicos, el 46 %, captados por las empresas de Bagó en Badalona lo han sido mediante concurso público. El Grupo Serhs ha logrado en estos 18 años de trabajo en el hospital municipal, financiado por el Departamento de Salud, 7,8 millones de euros, según datos ofrecidos por el Ayuntamiento. El hospital de Badalona es uno de los centros cuya gestión ha sido subcontratada por el Ayuntamiento al CSC desde 1998, un servicio común en los hospitales comarcales catalanes.

Tras su aterrizaje en el hospital, Serhs fue haciéndose con las cocinas de toda la ciudad relacionadas con la asistencia sanitaria y los servicios sociales. Entre 1994 y 2003, año de su demolición, la empresa de Bagó asumió la cocina del centro sociosanitario local, lo que le reportó (sin concurso) 2,1 millones de euros en 10 años, según datos municipales. La gestación y ejecución del centro ilustra los riesgos del conflicto de intereses en el que incurre Bagó en su doble faceta de gestor sanitario y proveedor de servicios a hospitales y residencias. Cuando Badalona decidió arrancar el proyecto, se asoció con el CSC para sacarlo adelante. En mayo de 2000, ambas partes crearon una sociedad en la que posteriormente el consorcio fue perdiendo peso a través de sucesivas ampliaciones de capital hasta que, cuatro años más tarde, el Ayuntamiento acabó comprando al CSC su parte. La presencia del CSC en la sociedad que desarrolló el proyecto, sin embargo, permitió a Bagó estar presente en su Consejo de Administración. Cuando llegó la hora de sacar a concurso el servicio de cocina —algo legalmente obligado, por el tamaño de un proyecto que superaba los 10 millones de euros de presupuesto—, la sociedad Centro Sociosanitario El Carme recurrió a la mesa de contratación del CSC, otro servicio que ofrece a sus asociados. Así, el CSC se encargó de redactar las bases, evaluar ofertas y presentarlas al Consejo de Administración.

El Consejo estaba presidido por la alcaldesa de Badalona, la socialista Maite Arqué, tres representantes municipales y dos del CSC, entre ellos el propio Bagó. El secretario, Francesc José María, también lo era del CSC. Según las actas a las que ha tenido acceso el país, el gerente del hospital municipal (también del CSC) presentó las ofertas de Serhs y de una segunda empresa. Explicó que, aunque eran muy parecidas técnicamente, la de Serhs era «ligeramente más económica». La votación del consejo, de la que Bagó se ausentó para evitar tener que votar a su propia empresa, fue rápida. El resultado fue un gigantesco contrato de 14 años de duración, vigente hasta 2017, que por el momento ha reportado a Serhs 7,8 millones de negocio.

La tercera i última entrega tenia com a protagonistes els papers de Mataró i explicava com Bagó s’havia fet amb el servei de càtering: «Un cavall de Troia a Mataró».

Els tres articles van provocar un gran enrenou, tot i que la resta de mitjans (inclòs TV3) van fer veure que no existien. A Badalona, però, els articles van tenir importants conseqüències. Al dia següent de la seva publicació, l’alcalde Xavier Garcia Albiol (PP), que governa amb el suport de CiU, va anunciar que «revisaria a fons» els contractes de Serhs al municipi. Albiol va considerar «extraordinàriament greu el fet que l’hospital municipal hagi donat a una empresa el contracte de cuina durant 19 anys sense concurs públic». Uns fets que van ser detectats l’any 2006 per la Sindicatura de Comptes, que va advertir els responsables que «s’estava incomplint la normativa». Però l’anterior alcalde de Badalona, Jordi Serra (PSC), no en va fer cas. El grup municipal d’ICV va demanar que s’obrís una comissió d’investigació. Davant l’escàndol, els companys de partit de Bagó al Parlament van tornar a mirar cap a una altra banda.

El conseller de Presidència del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va treure importància al tema dient que «és fàcil arribar a aquesta quantitat de diners pel llarg període de temps que comprenen els contractes». Per la seva banda, el diputat Jordi Turull (de qui parlarem de seguida) es va referir a «la importància del Grup Serhs al sector del càtering per justificar els nombrosos contractes de què ha gaudit Bagó». Al llarg de les setmanes següents el Consell d’Administració dels hospitals de Badalona (format per representants de tots els partits municipals) es va reunir per estudiar la situació. Van descobrir, entre altres coses, que l’oferta que va presentar Serhs era un 24 % superior al preu de licitació. Es va descobrir, també, que el màxim responsable de serveis de l’hospital de Badalona (i per tant el de cuina) era la parella d’un membre del Grup Serhs. Poc després aquesta persona va abandonar Badalona per ocupar el mateix càrrec al centre sanitari Cotxeres de Borbó, on també va intervenir en l’adjudicació del contracte de restauració a l’empresa de Bagó. Citant fonts de la comissió d’investigació, el diari El País va explicar que «era tanta la confiança i la conxorxa entre l’hospital, el CHC i Serhs que no es molestaven ni en dissimular. Els contractes entre l’hospital de Badalona i el Grup Serhs es signaven a la seu de Serhs, a Pineda de Mar!».

Mesos més tard, la CUP de Calella va organitzar una xerrada sobre la sanitat pública a la qual ens van convidar. Allà, al feu d’en Bagó vam explicar, entre altres coses, els diversos escàndols protagonitzats pel «fill predilecte» de la ciutat. Entre els assistents hi havia un directiu del Grup Serhs. Al torn de preguntes aquest senyor va intentar defensar l’empresa. Sobre Badalona va dir que «estaven perdent diners» i que «ningú més s’havia presentat per oferir el servei». Un home gran que estava entre el públic li va respondre fent una interessant reflexió: «És clar que no es va presentar cap altra empresa…

Qui hauria de perdre el temps en competir en un concurs tan escandalós com el de Badalona?».

Un mes més tard l’Ajuntament de Badalona va fer fora el Grup Serhs de l’Hospital Municipal i va enviar tota la informació a l’Oficina Antifrau. Casualitats de la vida, un dels membres del Consell de Badalona, nomenat per ICV-EUiA, era el company de l’Àngels Castells a Dempeus, Toni Barbarà. «S’ha fet tot el possible per aportar llum a un episodi molt fosc», ens va dir. El gener de 2013 l’Oficina Antifrau va emetre un informe on veia delicte en aquests contractes. Actualment Ramon Bagó i el Grup Serhs estan sent investigats per la Fiscalia i el Cas Bagó és un dels casos que investigarà la Comissió d’Investigació sobre la sanitat al Parlament de Catalunya.