OnSonElsMeusDiners?

Temps estimat de lectura: 32 minuts

On s’explica l’escandalós contingut d’aquests documents i els intents de Jordi Turull per tapar tot l’assumpte:

La informació continguda al vot particular era molt bona. Per això calia jugar bé les cartes. Quan vam acabar de xerrar a la plaça Catalunya, la Marta i jo vam aprofitar que érem a prop de la redacció de El País per ensenyar-li aquells tres folis meravellosos a l’Oriol.

—Hola, volem parlar amb Oriol Güell —li vam dir al recepcionista. —Un moment, ara el truco.

Trenta segons més tard es va obrir una porta per on va sortir l’Oriol, amb un gran somriure i… tres folis a la mà.

—Mireu el que tinc! —ens va dir l’Oriol donant-nos els papers. —Ostres! —va dir la Marta traient els nostres de la seva bossa—. Són iguals que els nostres!

Vam riure una bona estona. L’Oriol també havia aconseguit el vot particular. Després de mesos de feina, de buscar a les fosques, aquells tres folis significàvem molt per a tots nosaltres.

Vam entrar a la redacció del diari i l’Oriol es va posar a buscar documents als arxius per veure si hi havia algun vestigi d’aquella història. Efectivament, El País havia publicat alguna cosa l’any 2009 quan el Tribunal de Cuentas va arxivar l’informe de la IG que li havia enviat la Sindicatura. Però de l’informe d’Agustí Colom, res de res.

Li vaig demanar a l’Oriol quins passos calia fer amb una informació com aquella. Jo volia fer pública l’existència del vot particular immediatament, que tothom sabés que hi havia hagut un informe i que aquest s’havia tapat. Per a nosaltres tot plegat tenia un valor especial, ja que demostrava que tot allò que havíem dit sobre els hospitals de Blanes i Calella, no només era veritat, sinó que es quedava curt i que les irregularitats eren molt més greus. Era una oportunitat d’or de deixar clar que aquell equip gestor «seriós» que atacava el nostre mitjà «no seriós» en realitat tenia un passat molt i molt fosc. Però tot i les meves ànsies, l’Oriol em va demanar que m’aguantés.

—Escolta: ja tenim assegurada la notícia —em va dir l’Oriol—. Ja tenim el vot particular que avisa que hi ha un informe. Ara podem publicar el vot particular, i llestos, o posar-nos a buscar l’informe i publicar la història completa. —Però com el vols buscar? Aquest informe porta anys amagat… Jo vull publicar el vot particular ara mateix… Fa mesos que estic esperant això… —Aguanta una setmana i deixa’m treballar, a veure si trobo l’informe. Si en una setmana no el trobo, surts amb el vot particular.

La Marta i jo vam acceptar. Volíem treure això, volíem publicar això per poder dir-li a Conill: «Aquest és el vostre estil d’actuació?». He d’admetre que el sentiment de revenja era gran. Després de tants mesos de desqualificacions ara érem nosaltres els que teníem la paella pel mànec.

Va passar una setmana i l’informe complet no apareixia. El vot particular ens cremava a les mans i vaig començar a idear la manera de treure’l. En aquell moment els nostres vídeos a YouTube sumaven 1,2 milions de visualitzacions, i vam pensar que una bona manera de treure a la llum l’escàndol de l’informe amagat era amb un altre vídeo.

—Oriol, em poso a treballar en un guió per fer un vídeo. Si dilluns no ha aparegut l’informe, el publico, ok?

L’Oriol va entendre la nostra pressa i va acceptar. L’informe no apareixia i el 24 de maig vam publicar a YouTube 29/2005-IP: L’informe secret de la sanitat catalana. El vídeo començava amb la Marta ensenyant els tres folis del vot particular:

Aquest document ha estat al Parlament durant 6 anys. Avui, en aquest vídeo, faré públic el seu escandalós contingut i parlarem de l’Informe 29/2005, un informe de la Sindicatura sobre un escàndol sanitari que mai ha vist la llum. Un informe que ha estat silenciat i que cal fer públic. (…) Un document que explica perquè, durant els dos anys que portem investigant la sanitat pública, tanta gent s’ha posat molt i molt nerviosa. (…) L’equip directiu va dir que «la gestió de la Corporació ha estat posada en entredit en base a acusacions falses» festes amb «voluntat de sensacionalisme i alarmisme que vol provocar un clima totalment infundat de corrupció». Aquest document que tinc a les mans demostra com els controls sobre el destí dels diners dels ciutadans sembla que han fallat estrepitosament… Aquests tres folis —que fins avui s’havien mantingut amagats— expliquen la història de l’Informe 29/2005-IP… (…) Estigueu molt atents perquè és una història molt reveladora.

A partir d’aquest moment, i durant 15 minuts, la Marta explica la història de l’Informe 29/2005-IP. Ara calia exigir l’aparició de l’informe:

Ara que sabem que hi ha un informe cal exigir que aquest informe, realitzat per un equip d’auditors professionals, i pagat per tots nosaltres, vegi la llum.

Calia fer que l’informe sortís a la llum i per això vam demanar la col·laboració dels internautes:

La bona notícia és que, si ens ho proposem, hauran de fer públic l’informe. Si ens coordinem, si difonem aquest vídeo, si aconseguim que tothom sàpiga que hi ha un informe que ens estan amagant, es veuran obligats a fer-lo públic. L’Informe 29-2005-IP l’hem pagat entre tots, parla dels diners de la nostra sanitat i ha estat enterrat i ocultat irregularment. No ho diem nosaltres, ho va dir el síndic que va dirigir l’equip d’auditors professionals que el va fer. El temps d’actuar d’esquenes als ciutadans s’ha acabat. Volem l’Informe 29/2005-IP. Us demano que m’ajudeu a fer difusió d’aquest vídeo, perquè tothom sàpiga el que està passant i obligar el Parlament a fer públic l’Informe 29/2005-IP.

El vídeo acabava amb la següent reflexió:

Nota per si algú cau en la temptació de dir: Vaja, la Sindicatura no serveix de res, tanquem-la. La Sindicatura de Comptes és una eina imprescindible perquè els ciutadans puguem saber què fan amb els nostres diners els nostres representants. Una Catalunya sense Sindicatura de Comptes és el somni daurat dels alcaldes i alts càrrecs directius d’empreses públiques que remenen els nostres diners. No cal abolir els partits: cal fer fora els corruptes. No cal destruir els sindicats: cal que facin la seva feina. No cal tancar els mitjans de comunicació: cal que no estiguin venuts al poder. No cal tancar la Sindicatura: cal que ens ensenyi l’Informe 29/2005-IP. Senyors síndics, senyors del Parlament: estem esperant.

El vídeo va començar a córrer i ara calia esperar que sortís l’informe complet. Si no sortia l’informe, El País també publicaria immediatament l’existència del vot particular. El dia 28 de maig a les vuit del vespre l’informe encara no havia aparegut. Em va trucar l’Antía:

—L’informe no surt —em va dir amb un to apagat. —Ja ho he vist, però no et preocupis, sortirà… tard o d’hora ha de sortit… el vídeo està corrent molt —vaig dir intentant posar una dada positiva sobre la taula. —Escolta —em va dir Antía en to seriós—, demà publicarem el vot particular, en reproduirem els tres folis.

Em vaig quedar davant de l’ordinador fins les dues del matí esperant que sortís penjada la notícia al web del diari. El dia 29 de maig a les 2.07 es podia llegir a la Secció Catalunya:

«El informe oculto del diputado Crespo»

La Sindicatura de Cuentas no difundió una investigación que acusaba al exalcalde de Lloret de Mar de lucrarse con dinero de hospitales. Iniciativa pide a la presidenta del Parlament de Cataluña que la auditoría sea publicada.

Amb motiu del vídeo i la notícia publicada per El País, Joan Herrera (ICV-EUiA) va exigir a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que l’informe es fes públic.

La publicació a les planes de El País també deuria moure alguna cosa a la seu de CiU i, el dia següent, per fi, arribava la primera reacció de la federació davant l’escàndol. En una nota de premsa, CiU feia el següent comunicat:

Xavier Crespo anuncia mesures legals pels atacs al seu honor contra els editors de la revista CAFÈAMBLLET.

Xavier Crespo, diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar, ha anunciat que emprendrà mesures legals per tal de defensar el seu honor arran de les informacions aparegudes sobre el projecte d’informe 29/2005-IP de la Sindicatura de Comptes. Crespo presentarà una querella per injuries i difamacions contra els editors de la revista CAFÈAMBLLET. Crespo ha recordat que aquest és un cas tancat, ja que la Sindicatura de Comptes no va aprovar el projecte d’informe en relació a Centres Mèdics Selva Maresme SL, amb l’únic vot particular en contra del síndic redactor del projecte d’informe. La Sindicatura va enviar aquest informe al Tribunal de Cuentas per a la depuració de possibles responsabilitats comptables.

Comencen les mentides. Diu el comunicat que «la Sindicatura va enviar aquest informe al Tribunal de Cuentas per a la depuració de possibles responsabilitats comptables», però, com hem vist, això no és veritat. L’informe mai va arribar al Tribunal de Cuentas. El que va arribar va ser el primer informe de la IG on no constaven totes les irregularitats trobades posteriorment per Agustí Colom. Després de dir que «el cas s’havia arxivat», amagant que el que s’havia arxivat era només una part de totes les irregularitats, el comunicat acabava com és habitual:

Crespo considera que, després de vuit anys, i tenint coneixement dels dos procediments (Sindicatura de Comptes i Tribunal de Cuentas), les informacions aparegudes tenen com a únic objectiu realitzar un atac a la seva imatge. Dimecres, 30 de maig de 2012.

Un altre cop la «imatge», un altre cop «l’honor» dels poderosos. No vull entre-tenir-me explicant la sensació que vaig tenir davant d’aquest nou atac. Només diré que aquesta va ser la vegada que més a prop vam estar de deixar-ho córrer tot. Minuts més tard, quan Catalunya Informació va fer-se ressò de l’amenaça de querella de CiU contra el CAFÈAMBLLET, l’Oriol va escriure a Twitter:

Era massa injust, era massa desgastador. Al cap de dos dies vaig haver d’anar al CAP de Breda. Tenia uns forts dolors al pit i marejos. El metge em va dir que m’havia de tranquil·litzar. Vam continuar endavant, però aquells dies van ser dels pitjors que recordo. La Marta, per sort, s’ho va prendre més bé. En aquella ocasió va quedar clara una cosa que ja havíem vist feia temps: si un dia un de nosaltres ho veia tot negre, veia que la lluita que estàvem fent era estèril, l’altre, com per art de màgia, tenia ànims i arguments per fer veure que aquella visió era errònia, que només era un moment d’ofuscació. Al cap d’uns dies, el mecanisme funcionava a la inversa. No es tractava d’intentar apaivagar la frustració amb arguments bonrotllistes, sinó de no permetre que l’altre és perdés sota el pes dels esdeveniments, amb una visió calmada i objectiva. Deu ser això el que descriuen com un bon equip. Aquella vegada la Marta es va haver d’esforçar a fons. La poca vergonya que demostrava el comunicat d’en Crespo m’havia colpejat fort. Per sort, la Marta tenia raó, i qui sortiria escaldat seria el senyor Crespo. Només vam haver d’esperar uns dies.

Quan Joan Herrera va demanar explicacions sobre l’informe i va demanar que aquest es fes públic, a que no sabeu qui va sortir a defensar en Crespo? Sí, el nostre amic Jordi Turull! Així ho explicava El País:

Jordi Turull (CiU) cargó contra el líder ecosocialista, Joan Herrera, al que acusó de una «actitud enfermiza» contra Crespo. Turull recordó que seis síndics —nombrados a propuesta de CiU, PSC, ERC y PP— votaron no hacer público el informe de su compañero Agustí Colom, designado a propuesta de ICV. Turull aseguró que Colom habría quedado en evidencia por la poca consistencia de su trabajo y acabó mostrándose partidario de que Herrera pueda leer el informe, pero para que «pida perdón a Crespo».

A la petició d’Herrera es van sumar durant les hores següents ERC i Ciutadans. La diputada Carme Capdevila (ERC) va demanar a la Sindicatura l’expedient de l’Informe Crespo invocant l’article sis del reglament del Parlament, que dóna als diputats el dret «a obtenir informació de la Generalitat, dels seus organismes, de les empreses i entitats que en depenguin». L’actual síndic major, Jaume Amat, li responia hores més tard que «el dret dels diputats a accedir a la informació no és ni absolut ni il·limitat».

A Dios rogando…

Però el que ja es coneixia com a Informe Crespo no sortia. El dissabte 2 de juny l’informe seguia sense aparèixer. Sabia que l’Oriol i l’Antía estaven movent cel i terra per aconseguir-lo. La Marta i jo, des de Breda, no podíem fer gaire cosa excepte esperar. Però la Marta va tenir una idea: va posar les tres planes del vot particular sobre la taula del menjador. A sobre va posar-hi un platet amb una espelma. El mètode de l’espelma li havia funcionat en altres ocasions. Per exemple, recordeu que el dia del casament del príncep Felip i la Leticia va ploure? La nit abans del casori, la Marta va posar tres espelmes perquè al matí següent s’emplenessin una mica els pantans ;-).

Vaig fer una foto a l’altar de la Marta i la vaig enviar a l’Oriol i l’Antía per Whats-App:

El diumenge 3 de juny vam tenir premi. Aquell matí la Marta i jo érem a Sabadell, on ens havien convidat a una xerrada organitzada per EUiA. A les 14.25 el meu WhatsApp es va sentir a tota la sala, en plena intervenció. Vaig posar cara de circumstàncies i vaig agafar el mòbil per silenciar-lo, però vaig veure que el missatge era d’Oriol. No vaig poder esperar i vaig obrir el missatge. Vaig trobar aquesta foto:

Era l’informe. Sense dir res, amb els ulls ben humits, li vaig passar el mòbil a la Marta. La Marta va mirar la foto, em va tornar el telèfon, em va agafar la mà i va mirar en direcció a la persona que parlava al faristol. Estava plorant.

Ens ajudes a difondre?

“Destapant la corrupció amb WhatsApp”

De la mateixa manera que mesos abans havien fet amb el cas d’en Ramon Bagó, l’Oriol i l’Antía van publicar la informació continguda en les 70 pàgines de l’Informe Crespo en 3 entregues, que es van fer els dies 4, 5 i 6 de maig.

El País, 4 de maig de 2012

«Crespo cobró un sueldo opaco de la sanidad pública mientras era alcalde»

La Sindicatura de Cuentas halló pagos indebidos al diputado de CiU y su esposa por 209.000 euros.

 

El País, 5 de maig de 2012

«El ‘informe Crespo’: un negocio de 2,4 millones para médicos y concejales»

La auditoría no publicada por la Sindicatura de Cuentas destapaba irregularidades que causaron grandes pérdidas a los hospitales de Blanes y Calella. El 23 % de las retribuciones pagadas por el exalcalde de Lloret «no estaban justificadas». CMSM gastó cientos de miles de euros sin «acreditar las compras o servicios» recibidos. Un edil de CiU y otro del PSC, entre los mayores beneficiados por los pagos.

 

El País, 6 de maig de 2012

«Crespo compró a la sanidad pública dos consultorios por la mitad de su valor»

De esas pérdidas, 200.763 euros provienen de la venta de dos de los centros a Carme Aragonès, quien pagó 43.103 euros cuando el valor neto de ambos centros, calculado por los auditores, superaba los 243.867. Xavier Crespo, entonces alcalde de Lloret, pagó 77.586 euros por lo que valía 154.117, según la sindicatura. En septiembre de 2005 a CMSM solo le quedaba el consultorio de Blanes. La empresa inició su disolución poco después.

La quantitat de porqueria que hi havia a la CSMS superava tot el que ens podíem imaginar. Al llarg dels dies següents vam mirar amb lupa tot l’informe. A continuació, us oferim els millors fragments de l’informe.

Grans moments de l’Informe Crespo

Precaucions abans de llegir:

Els dos gerents que van permetre tot el que aquí s’explica continuen en actiu. Són Pere Vallribera (actualment al Consorci Sanitari de Terrassa) i Núria Constans, que segueix al front dels hospitals de Blanes i Calella. Constans és responsable del cobrament de 5€ per nit per fer servir una cadira a l’hospital

El vicepresident de la institució implicada era l’alcalde de Blanes, Josep Marigó. Encara és alcalde.

Xavier Crespo, un dels majors beneficiaris de tot plegat és ara mateix diputat de CiU, tot i que el seu càrrec penja d’un fil a conseqüència de l’escàndol que el vincula amb la màfia russa.

De moment, les úniques accions legals conegudes en relació a aquests fets són dues: la demanda que ens ha posat Josep Maria Via i la que ens vol posar el mateix Crespo.

Xavier Crespo: 80.000€ a canvi de res?

L’informe comença de forma contundent: «El senyor Xavier Crespo i la seva cònjuge, la senyora Guadalupe Oliva Pujol, tenien un consultori mèdic en funcionament. El 4 de desembre del 2000 el senyor Pere Vallribera (llavors gerent de la CSMS i actualment director gerent del Consorci de Terrassa) va pactar amb el senyor Crespo i la senyora Oliva que els pagaria 79.333,60€ en concepte de fons de comerç per la clientela».

Però això és legal?

Els auditors ho tenen clar: «La compra del fons de comerç encaixa difícilment amb el principi d’interès general. La possibilitat que un comprador pagui per aquests actius que comptablement no es troben reflectits es tradueix en la compra d’uns bens ficticis». Tan fictici és aquest «fons de comerç» que l’informe diu: «CMSM SL no disposa de cap documentació que acrediti com es va determinar l’import pagat en concepte de fons de comerç, la qual cosa introdueix dubtes sobre la raonabilitat de l’import que es va satisfer i sobre si CSMS SL va actuar de forma justificada, objectiva i no arbitrària».

Per acabar-ho d’adobar

«La justificació de la finalitat perseguida en l’adquisició del fons de comerç s’hauria d’haver inclòs en el programa d’actuació, inversions i finançament regulat en l’article 210 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, i que CSMS SL no elabora, incomplint l’esmentada normativa». Així, tot i les greus irregularitats descrites, el matrimoni Crespo-Oliva va ingressar prop de 80.000€ provinents de fons públics.

Fent negocis en família, fent-se passar per gerent

«En data 17 d’abril del 2000, el senyor Xavier Crespo —en qualitat de gerent de CSMS SL (empresa pública)— va arrendar el consultori ubicat al carrer Sant Romà 11 de Lloret de Mar a la Comunitat Hermanos Oliva Pujol (CHOP).» En aquest punt els auditors fan referència a un fet important: si per un costat tenim Crespo actuant com a representant d’una empresa pública, a l’altre costat de la taula tenim Guadalupe Oliva Pujol, qui, a més de representar a CHOP, és la cònjuge de Crespo.

Però el pitjor de tot és que, segons l’informe: «Xavier Crespo Llobet va signar el contracte d’arrendament quan encara no havia estat nomenat gerent de CSMS SL ni tenia poders per signar contractes». Un error greu en una empresa pública que ningú va observar.

Recursos Humans en fulls de paper

El Departament de Recursos Humans tampoc en surt gaire ben parat. Els gerents de CMSM «van satisfer remuneracions brutes al personal per 1.017.708,53€. La majoria del personal va ser contractat pel senyor Xavier Crespo. En molts casos manca la documentació. En molts casos el suport documental consisteix en fulls de paper que no estan signats».

Contractes en negre a la sanitat pública?

Un petit empresari català s’enfronta a dures multes si gosa tenir treballadors en negre. L’Informe Crespo indica que els treballadors en negre no eren una excepció als hospitals de Blanes i Calella: «La senyora Guadalupe Oliva Pujol va prestar serveis a CMSM SL. Va percebre una retribució bruta de 4.043,37€. Aquest import no va cotitzar en el règim general de la Seguretat Social».

Generositat amb diners públics

L’informe continua detallant els cobraments fets per la dona de Xavier Crespo: «CSMS SL va pagar retribucions als seus treballadors per import superior a l’establert en els contractes signats». Però els treballadors que es beneficiaven d’aquesta «generositat» exercida amb diners públics n’eren uns de molt concrets: «La senyora Guadalupe Oliva Pujol va percebre 4.464,66€ en concepte de pagues extraordinàries». L’informe diu, però, que només li tocaven 1.488,22€.

Un altre beneficiat per aquesta mena de pagaments (que es van repetir moltes vegades durant 5 anys) va ser Xavier Rius Moya, llavors segon tinent d’alcalde per CiU a l’Ajuntament de Santa Susanna: «L’import de les pagues extraordinàries (de Rius Moya) hauria d’haver estat de 3.684€, en comptes dels 6.985€ que va cobrar».

Repartint els diners públics a ull

Segons l’informe, Xavier Crespo havia de cobrar 28.253,42€ en concepte de complement de responsabilitat. Però «a la pràctica, va percebre per aquest concepte un import superior que, en termes acumulats pels anys treballats, va ser 66.241,53€». És a dir: 37.988,11€ que el diputat Crespo va cobrar sense que li toqués.

366€ per hora

L’informe és clar: «Un metge va treballar 12 hores. Per haver treballat aquestes 12 hores va rebre una remuneració de 4.402,32€. Entre els conceptes retributius que va percebre cal destacar un complement ad personam per 1.200€ i un complement A per 2.854,64€. Aquests dos complements no estaven previstos ni en el contracte de treball ni en el conveni col·lectiu que li era d’aplicació». L’informe no especifica el nom d’aquest metge tan ben retribuït. Tot plegat surt a 366€ per hora de feina.

Complements a dit

«Del mostreig de les retribucions (l’informe només va analitzar la meitat dels pagaments) es desprèn que CMSM SL va satisfer en concepte de complement A 16.604,17€». El problema és que «aquest complement no estava previst en el conveni ni en cap contracte, no es va pagar a tot el personal, ni es satisfeia periòdicament per un mateix import». És a dir: es donaven a qui es volia i quan es volia. «El personal que va cobrar imports més elevats per aquest concepte retributiu va ser el senyor Xavier Rius Moya, la senyora Guadalupe Oliva Pujol i el senyor Xavier Crespo Llobet.»

Incentius

CMSM SL va pagar 3788,78€ en concepte d’incentius «sense que hi hagi documentació suport que justifiqui el seu pagament». Un altre cop, l’informe no aclareix el noms dels dos beneficiaris d’aquest «incentiu».

Dietes i plus locomoció

CSMS SL va pagar 70.612€ en concepte de dietes i plus locomoció. «El personal que va cobrar dietes —explica l’informe— no va acreditar el dret a percebre-les, tal com exigeix el conveni col·lectiu del sector. Aquestes dietes tampoc estan pactades en els contractes laborals. En alguns dels casos en què es paguen dietes, s’havia acordat de forma expressa en el contracte que els desplaçaments no comportarien en cap cas dret a indemnització.» Per acabar d’arrodonir el tema: «L’empresa no va incloure en la base de cotització de les quotes de la Seguretat Social les quanties pagades, incomplint l’article 109 del Reial Decret Legislatiu 1/1994».

Guàrdia (de jutjat de?)

«Una metgessa contractada per CMSM SL —de qui no consta la identitat— va cobrar en concepte de guàrdies 19.393,17€», però «CMSM SL no disposa de cap justificació del nombre de guàrdies que va fer, dels dies que les va fer, ni de quants diners va cobrar per guàrdia.· Tot plegat, i només a l’apartat remuneracions, al menys 125.355,96€ no estan justificats». Euros que, cal recordar, van sortir de les butxaques dels ciutadans.

Despeses de personal

Entre els anys 2000 i 2003 «el senyor Xavier Crespo Llobet, en qualitat de director de CMSM SL va contractar serveis de professionals» per valor de 349.010,25€. «L’entitat —diu l’informe— ens ha informat que les liquidacions es confeccionaven el mes següent de la prestació dels serveis, a partir de les dades facilitades pel senyor Crespo, qui trametia en un full de paper la relació dels professionals i l’import que cadascun d’ells havia de cobrar cada mes. CMSM SL no disposa de totes aquestes relacions mensuals i les que té no estan signades. A alguns treballadors, la liquida-ció se’ls pagava mitjançant xecs bancaris, que eren emesos pel senyor Xavier Crespo i Llobet.»

N’hi ha més. Els primer tres anys de funcionament CMSM SL va contractar professionals «sense contracte escrit» que van rebre una retribució bruta de 54.964,89€. «Els professionals no emetien factura dels serveis prestats per compte de CSMS SL incomplint el deure d’expedir i entregar factura. Aquests contractes podrien donar lloc a una sanció de la Tresoreria General de la Seguretat Social.»

191.000€ descontrolats

«L’empresa —continuen els auditors— va comptabilitzar, al llarg del període analitzat, 191.180,61€ en diferents partides de despesa sense disposar de les factures o d’altra documentació suport acreditativa de la compra o del servei rebut.» Despeses de personal, comissions, arrendaments, viatges i restaurants de les que «no es disposa de documentació que permeti determinar les persones físiques o jurídiques que van percebre aquests pagaments». L’informe continua: «La majoria d’aquests pagaments es van efectuar:

A través de les caixes dels centres mèdics, els diners de les quals eren reposats pel senyor Xavier Crespo mitjançant un xec bancari al portador que emetia de forma periòdica.

Mitjançant xecs bancaris emesos pel senyor Crespo, la majoria dels quals eren al portador.

Mitjançant targeta VISA, que estava a nom del senyor Crespo, el qual pagava directament amb la targeta o, en alguns casos, l’utilitzava per realitzar reintegraments bancaris».

Més gent treballant en negre?

Diu l’Informe: «CMSM SL va comptabilitzar 130.912,01€ en concepte de, presumptament, despeses de personal o de serveis professionals sense disposar de les nòmines o de les factures acreditatives de la prestació de serveis. CMSM SL no va cotitzar a la Seguretat Social ni ingressar a la Tresoreria General de la Seguretat Social les quotes corresponents a aquests pagaments».

Comissions misterioses

En només 3 anys CSMS SL «va enregistrar i pagar 25.861,47€ en concepte de des-peses de comissions i altres de les quals no disposa de la documentació acreditativa del servei o l’objecte de la compra».

Hotels i regals també misteriosos

«D’acord amb les anotacions comptables, la major part d’aquesta despesa, 15.936,42€, es va destinar al pagament de comissions a establiments hotelers; 3.292,10€, a col·laboracions i regals; 1901,60€, van satisfer despeses en altres conceptes de publicitat, i de la resta, per 4.731,35€, les anotacions comptables no permeten conèixer el concepte que es va satisfer o a qui es va pagar.»

Lloguers sense contractes ni factures

«CMSM va pagar 20.335,25€ en concepte de lloguers sense disposar dels contractes d’arrendament ni de les factures acreditatives de l’objecte dels lloguers satisfets.» És a dir: no se sap res del destí d’aquests diners.

Viatges i restaurants

«CSMS va pagar 14.071,88€ en viatges i restaurants, dels quals no disposa de les factures o tiquets acreditatius de la despesa realitzada. L’empresa no deixa constància de qui viatja, on viatja, els dies que viatja i el motiu del viatge; així com tampoc se sap el nombre de comensals que han anat als restaurants ni el motiu.»

El juliol de 2003 Crespo va deixar el seu càrrec al front de CMSM SL. Núria Constans es va convertir en administradora única i Carme Aragonès (actual regidora al govern de Pineda encapçalat per Xavier Amor) va ser nomenada consellera delegada. Lluny de millorar la gestió dels diners públics, la cosa va continuar en la mateixa línia. Mirem el que diu l’informe de la Sindicatura de Comptes:

140€ per hora

Els circuits i els procediments de control intern són els mateixos que en l’etapa anterior, la qual cosa fa que la gestió dels recursos humans de l’empresa continuessin sent greument deficitaris. L’any 2003 el senyor Xavier Rius Moya va continuar percebent irregularment uns 3.000€.

«Un treballador —que l’informe no identifica— va treballar 100 hores (….) i va rebre una remuneració de 14.053,58€» en complements que «no estaven previstos ni en el contracte ni en el conveni col·lectiu». No està gens malament: més de 140 euros l’hora de feina.

Pagant a ull

L’informe demostra que sota el mandat de Constans i Aragonès van continuar altres pràctiques: «Complements injustificats (21.616,75€), dietes i plus de locomoció també injustificats (38.639€), manca de declaració d’aquests imports a la Tresoreria de la Seguretat Social i IRPF, guàrdies sense cap justificació dels dies que es van fer, ni del preu per guàrdia (24.472,14€)… en total 84.117,93€ que no estan justificats, en relació al que li hagués correspost pagar». Una de les persones beneficiades continua sent, com abans, la dona de Xavier Crespo, Guadalupe Oliva Pujol.

Xavier Crespo, un diputat que va treballar en negre?

Diu l’informe que entre l’any 2003 i el 2005 «setze professionals van prestar serveis sense contracte escrit, pels quals van rebre una remuneració bruta de 187.550,32€. Un d’aquests professionals era el senyor Xavier Crespo Llobet».

Una situació molt greu que queda palesa al següent paràgraf: «S’elaborava un full, on consta la relació de professionals i l’import que va cobrar cadascun d’ells, però no té el detall dels dies treballats ni del nombre de guàrdies o d’hores d’assistència continuada que es va pagar a cada metge, fets que impedeixen conèixer si la retribució es va ajustar al contracte signat. En aquests fulls no figura el vistiplau de ningú».

Cobrar sense treballar?

Els auditors en posen un exemple: «El senyor Enrique Aldea Casajuana i el senyor Manuel Rodríguez Rivas, des que van ser contractats, van percebre una remuneració durant 48 mesos sencers per prestar serveis d’atenció continuada i guàrdies, durant 14 dels quals no van realitzar cap visita. Un altre professional va percebre una retribució durant 43 mesos durant 36 dels quals no va realitzar cap visita. La senyora Carme Aragonès —continua l’informe— va contractar un metge que va cobrar 4.723,85 € més dels pactats en el contracte».

Sense contracte i amb xecs al portador

«El senyor Xavier Crespo Llobet va facturar 46.865,70€ durant l’any 2004 i 9.268,95€ en l’exercici 2005, en concepte d’honoraris professionals. El senyor Crespo va prestar els serveis com a metge sense signar cap contracte amb l’empresa. CMSM SL no disposa de documentació que acrediti com es va establir l’import. En cap de les factures que va emetre el senyor Xavier Crespo Llobet, excepte en una, s’hi va determinar el període en què es van prestar els serveis facturats.»

«A més a més —continuen els auditors— el senyor Xavier Crespo Llobet va cobrar 5.252,40€ mitjançant xec bancari al portador, sense emetre factura. (…) La senyora Núria Constans Macià (actual gerent de la CSMS) va donar el vistiplau a totes les factures emeses pel senyor Crespo.»

Encobrint relacions laborals

Un altre aspecte que es repeteix en la gestió liderada per Carme Aragonès és el fet d’utilitzar el contracte d’arrendament de serveis amb professionals per encobrir relacions laborals.

On són aquests 142.000€?

També a l’era Aragonès CMSM SL «va comptabilitzar 142.830,83€ en diferents partides de despesa sense disposar de les factures o d’altra documentació suport acreditativa de la compra o el servei brut».

Uns 142.000€ dels quals l’empresa «tampoc disposa de documentació que permeti determinar les persones físiques o jurídiques que van percebre aquests pagaments. (…) La majoria d’aquests pagaments es van efectuar a través de les caixes dels centres mèdics, els diners de les quals eren reposats per la senyora Carme Aragonès mitjançant un xec bancari al portador que emetia de forma periòdica, mitjançant xecs bancaris emesos per la senyora Carme Aragonès, la majoria dels quals eren al portador, o mitjançant targeta VISA, que estava a nom de la senyora Carme Aragonès».

I aquests 102.000€?

Però hi ha molt més: «CMSM SL va comptabilitzar 102.151,77€ en concepte de, presumptament, despeses de personal o de serveis professionals, sense disposar de les nòmines o de les factures acreditatives de la prestació de serveis». És a dir: ni idea del destí exacte dels diners.

Entre les despeses del personal d’administració destaca la satisfeta a la senyora Carme Aragonès en concepte de «despeses de representació per 13.823€ que corresponen a 601€ cada mes». A banda d’altres casos de contractacions irregulars l’informe apunta: «CMSM SL no va cotitzar a la Seguretat Social per la remuneració satisfeta a aquest personal ni va retenir ni ingressar a la Tresoreria General de la Seguretat Social la quota que li hauria correspost».

Comissions fantasmes

«CMSM va enregistrar i pagar 17.313,30 € en concepte de despeses de comissions i altres, de les quals no disposa de les factures acreditatives de la compra o de la prestació del servei. (…) La major part d’aquesta despesa, 16.404,35€ correspon a comissions satisfetes a establiments hotelers i els 908,95€ restants es van destinar a satisfer col·laboracions i regals.»

Lloguers? Lloguers de què?

Entre els anys 2003 i 2005 l’empresa dirigida per Aragonès i Constans va gastar 19.985,16€ en lloguers «sense disposar dels contractes de lloguer ni de les factures acreditatives de l’objecte de l’arrendament». Entre els beneficiaris d’aquests lloguers irregulars (que en ocasions pagava Núria Constants amb xecs) trobem el diputat Xavier Crespo i la seva dona Guadalupe Oliva Pujol.

Viatjant amb la VISA de l’empresa (pública)

Un altre cop, una targeta VISA pagada per l’empresa pública va efectuar pagaments dels quals no es tenen dades. «CMSM SL va satisfer 3.380,6€ en concepte de despesa de viatges i restaurants, de la qual no disposa de les factures o tiquets acreditatius. La majoria d’aquestes despeses es van satisfer mitjançant targeta VISA que estava a nom de la senyora Carme Aragonès. No es coneix qui viatja, on viatja, els dies que viatja i el motiu del viatge, així com tampoc se sap el del nombre de comensals que van anar als restaurants i el motiu.»

La quota de l’hoquei amb diners de la sanitat

Entre els anys 2003 i 2005 el matrimoni Crespo va pagar despeses personals amb els diners de l’empresa pública CMSM SL «que eren bàsicament assegurances i quotes a col·legis professionals». Un d’aquests pagaments fets amb diners públics és la quota de soci protector del Club Hoquei Lloret, a nom de Centre Mèdic Lloret, propietat de Crespo.

L’informe destapa un fet gairebé còmic: entre 2001 i 2002 l’empresa CMSM SL va prestar diversos serveis a Sanitas per valor de 4.217,87€. Xavier Crespo va cobrar aquest servei fet per l’empresa pública, però mai va arribar a ingressar l’import.

Encara n’hi ha més…

Tot el que s’ha explicat fins aquí només és una part de l’informe que va fer l’equip d’auditors de la Sindicatura de Comptes. Un informe amb prop de 70 pàgines que es pot trobar al web de El País i de la revista CAFÈAMBLLET. La segona part de l’informe posa la seva atenció en els mecanismes que van permetre que Xavier Crespo i Carme Aragonès es quedessin amb dos consultoris equipats amb diners públics a un preu molt menor. Segons l’informe, Crespo va pagar 77.000 euros per un consultori valorat en 154.000 euros. Aragonès va pagar-ne 43.000 per dos consultoris valorats en 200.000 euros.

A hores d’ara la Fiscalia del Tribunal de Cuentas està investigant aquestes dades. També ho farà la Comissió d’Investigació del Parlament.

El dia 7 de juny l’Antía publicava a El País:

El caso Crespo estaba condenado a ser enterrado desde antes de que se conocieran en toda su amplitud las graves irregularidades cometidas en la empresa pública Centros Médicos Selva Maresme (CMSM). El informe no vio nunca la luz. CiU, la propia corporación, el Ayuntamiento de Lloret y el Departamento de Salud del tripartito actuaron de forma que los sucesivos órganos de control a los que llegó el caso lo archivaran. La Sindicatura de Cuentas lo hizo en 2006 pese a los graves hechos conocidos por sus auditores; el Tribunal de Cuentas, en 2010, sin que llegara a tener noticia alguna de ellos. Ayuntamiento de Lloret, corporación y Generalitat actuaron ante él en favor de los intereses de Xavier Crespo. (…) Las partes supuestamente perjudicadas —la corporación, el Ayuntamiento de Lloret y el Departamento de Salud, dirigido entonces por la socialista Marina Geli— declinaron pedir responsabilidades a Crespo e incluso actuaron en su favor. (…) El ahora diputado Xavier Crespo y Jordi Turull han insistido en los últimos días en este archivo asegurando que es cosa juzgada, igual que el portavoz de la Generalitat, Francesc Homs, Marina Geli y Joaquim Nadal, ambos diputados del PSC por Girona, como Crespo. Pero el Tribunal de Cuentas nunca conoció las graves irregularidades cometidas en CMSM. Nadie se las comunicó.

Com hem dit quan vam començar a explicar el cas de l’Informe Crespo, no callarem mai. Mai no acceptarem aquesta impunitat. Continuarem demanant explicacions sobre aquests fets gravíssims. No ens importa si han prescrit. Si algun dels implicats esteu llegint aquestes línies, teniu clar que mai oblidarem tot això. Mai.

Ens ajudes a que no s’oblidi?

“Pas a pas: així desapareixen 2,4M€ d’un hospital públic en mans d’alcaldes i diputats (que coneixeu)”