OnSonElsMeusDiners?

Temps estimat de lectura: 15 minuts

Guia pràctica d’investigació (amb casos reals per practicar!) · Els pressupostos · Els informes de la Sindicatura de Comptes · Coses molt greus que es van dir al Parlament però que van passar desapercebudes · Fiscalització, fiscalització, fiscalització!:

 

Un dels objectius d’aquest llibre era, precisament, explicar amb detall el nostre camí d’investigació amb la intenció que pugui servir de guia perquè qualsevol lector pugui engegar la seva pròpia investigació allà on consideri necessari. Però som conscients que amb això no n’hi ha prou. Estaria molt bé que a l’escola hi hagués una assignatura com, per exemple, «Fiscalització als polítics» o «Educació per ser un torracollons». Però com que això de moment no es materialitzarà, ens haurem de conformar amb el que puguem anar aprenent de manera autodidacta. Nosaltres durant aquests dos anys hem identificat algunes eines que ens poden ajudar a convertir-nos en fiscalitzadors.

1. Els pressupostos

Tot i que vivim en un país amb enormes dèficits en matèria de transparència, encara hi ha alguns forats per accedir a les dades sobre el destí dels nostres diners. A l’àmbit sanitari, per exemple, el web de la Generalitat publica els pressupostos dels centres concertats. Aquest és un bon punt de partida. Podem trobar-hi, per exemple, els «pressupostos i estats financers d’entitats participades» per la Generalitat. En aquesta llista trobem, entre d’altres, coses com:

Consorci del Palau de la Música Catalana

Consorci de l’Institut Ramon Llull

Consorci Casa Àsia

Consorci Centre d’Estudis Demogràfics

Consorci del Barri de la Mina

Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat

Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya

Fa dos anys, quan ens preguntàvem què passava amb els diners de la CSMS, també vam trobar en aquesta llista això:

Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS)

Com us podeu imaginar, en un pressupost no hi ha res d’il·legal, ni de sospitós, però pot ser un bon document per començar a treballar. Al llarg d’aquest llibre hem fet referència, sobretot, a les despeses d’estudis i dictàmens, però podríem haver preguntat per qualsevol d’aquestes:

Premsa, revistes, llibres i altres publicacions 44.668 €

Despeses postals i missatgeria 706.389 €

Atencions protocol·làries i representatives 82.735 €

Formació de personal propi 531.179 €

Mobiliari i estris 200.000 €

Altres treballs realitzats per altres empreses 5.871.059 €

A dia d’avui, els gestors dels hospitals de Blanes i Calella es neguen a explicar-nos en què es gasten els nostres diners. De la seva negativa, vam fer-ne un vídeo. Ara, un llibre. Com la CSMS, hi ha desenes de centres de salut gastant milions d’euros cada any sense donar explicacions. Així, si teniu ganes de fer un cafèambllet, una bona manera de començar és amb els pressupostos.

2. Els informes de la Sindicatura de Comptes

Als capítols 13 i 14 expliquem amb detall la història de l’Informe Crespo, l’informe de la Sindicatura de Comptes que va quedar amagat i enterrat en un calaix. Però a banda d’aquest informe «fantasma» n’hi ha molts que sí que han vist la llum i són molt escandalosos.

A primera vista aquests informes tenen un llenguatge una mica tècnic que espanta una mica, però quan t’acostumes a llegir-los poden ser, fins i tot, divertits: contractes a dit, factures oblidades, feines pagades diverses vegades… Tot és allà. Es podria dir que aquests informes són com les notes d’un gran reportatge esperant que algú el redacti. La feina grossa ja està feta i les dades són 100% contrastades per personal de la pròpia Generalitat.

Però, com dic, els manca edició i això fa que, encara que els informes no hagin estat mai amagats, és com si ho estiguessin. Normalment un no arriba a casa després d’un dia de feina i es posa a llegir un informe de la Sindicatura de 70 planes. Per això, si algun lector té interès per investigar a l’àmbit sanitari, els informes de la Sindicatura de Comptes són una mina d’informació… i d’escàndols. La feina que queda per fer és llegir-los amb deteniment, entendre’ls i buscar la manera d’explicar-ho perquè arribi a molta gent. Un bon exemple és el del bloc esclatclinic.blogspot.com.es. Una persona, després de llegir els informes sobre l’Hospital Clínic va obrir aquest bloc i va publicar la informació «digerida». La informació que hi ha als informes, treballada amb temps i paciència, podria provocar algunes dimissions i, potser, alguna compareixença judicial.

A continuació alguns dels informes sobre sanitat:

· Despeses en assistència hospitalària amb mitjans aliens.Exercici 2003. (Informe 22/2006)

· Hospital de Tortosa Verge de La Cinta. Contractació de serveis auxiliars i complementaris. Exercici 2006. (Informe 3/2008)

· Sistema d’Emergències Mèdiques (Informe 22/2008)

· Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. Exercicis 2006 i 2007. (Informe 7/2009)

· Contractació de Serveis externs en hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya. Exercici 2006. (Informe 13/2009)

· Despesa en adquisició i implantació de pròtesis quirúrgiques. Exercici 2007. (Informe 20/2009)

· Consorci Sanitari Integral (Informe 29/2009)

· Consorci Sanitari de l’Anoia (Informe 2/2010)

· Servei Aranès de Salut. Exercici 2006. (Informe 11/2010)

· Aran Salut, Serveis Asistenciaus Integrats (Informe 21/2010)

· Fundació Privada Hospital de Pobres de Puigcerdà. Exercici 2008. (Informe 3/2011)

· Sistema d’Emergències Mèdiques (Informe 10/2011)

· Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Exercici 2009. (Informe 17/2012)

· Institut d’Alta Tecnologia PRBB – Fundació Privada. Exercicis 2006-2010. (Informe 32/2012)

· Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Exercici 2009. (Informe 33/2012)

· Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Exercici 2009. (Informe 39/2012)

Algú podria pensar que, si els informes ja estan fets, presentats al Parlament i penjats al web de la Sindicatura (www.sindicatura.org) això vol dir que tot s’ha esclarit. ERROR! La Sindicatura fa els informes, els presenta al Parlament però, atenció, no té cap potestat sancionadora. Un exemple per a la història: el 23 de juliol de 2009 els mossos d’esquadra irrompien a la seu del Palau de la Música per practicar un registre policial que ha acabat convertint-se en un dels escàndols més grans de la història de Catalunya i un forat per on han desaparegut desenes de milions d’euros. Doncs bé, en un informe de l’any 2003 la Sindicatura de Comptes ja va alertar que alguna cosa anava molt malament al Palau de la Música. Fins i tot l’informe va ser presentat al Parlament. Però van haver de passar 6 anys (i molt milions) perquè algú es dignés a investigar. Com pot ser? Una possible resposta a aquest escàndol apareixia publicada al diari La Vanguardia el 21 de juny de 2010:

L’auditor Antoni Martí ha precisat que aquest informe fiscalitzador no es va enviar al Tribunal de Comptes —qui ha de dirimir sobre responsabilitats penals— fins a 2008, una dada que va alertar alguns grups, que van considerar que, si hi havia indicis, llavors ja havien prescrit. Martí i Vehí van dir que aquest retard no se’ls pot imputar a ells, sinó que és responsabilitat del síndic major.

Què hagués passat si, quan l’any 2003 la Sindicatura va fer públic l’informe, un ciutadà l’hagués descarregat del web, l’hagués imprès i l’hagués enviat ell mateix al Tribunal de Cuentas? I ja que hi som posats, una altra pregunta: per què no ho va fer cap partit del Parlament?

Ens ajudes a difondre?

Guia per investigar la corrupció a Catalunya · Premi per a qui trobi el proper Cas Palau

Què passa al Parlament?

Tot això indica que potser tots plegats hauríem d’estar molt atents al que fa i deixa de fer la Sindicatura de Comptes. En l’àmbit sanitari els informes són molt i molt escandalosos. No exagero. Mirem alguns comentaris que van fer els membres del Parlament quan la Sindicatura va presentar alguns dels seus informes sobre sanitat:

20 de març de 2007

Debat al Parlament relatiu a l’informe «Despeses en assistència hospitalària amb mitjans aliens» (Informe 22/2006):

En aquest informe veiem un veritable catàleg d’infraccions administratives. (…) Algunes arriben a posar en perill la vida i la salut de les persones a causa d’aquesta peculiar gestió del Departament de Salut. (…) Les reiterades infraccions no sols vulneren la normativa administrativa, sinó que també trobem moltes infraccions en matèria financera, com els imports concedits a determinats centres sense justificar, pagaments per sobre de les contraprestacions aprovades i els serveis satisfets… Patrícia Gomà Pons (ERC)

Les subvencions, si s’han de donar, s’han de donar d’acord amb un procediment formal. I, a més a més, entren també en l’aspecte del greuge comparatiu. La veritat és que la subvenció dels 2,2 milions a la fundació privada Institut de Recerca Oncològica, tal com està exposada en l’informe, crida l’atenció. Daniel Pi i Noya (ICV-EUiA)

 

11 de novembre de 2008

Debat al Parlament relatiu a l’informe «Hospital de Tortosa Verge de La Cinta. Contractació de serveis auxiliars i complementaris. Exercici 2006» (Informe 3/2008):

Es donen tota una sèrie d’irregularitats en la contractació que són, de veritat, espectaculars, i els en comentaré algunes, perquè és que es repeteixen contínuament a tots els serveis de contractació. Mirin, abans era la gestió d’una entitat de dret públic, la mala gestió d’una entitat de dret públic en tots els seus extrems; ara parlem d’una pèssima gestió de la contractació. Pilar Pifarré i Matas (CiU)

Hem llegit especialment les al·legacions, i n’hi algunes que, de veritat, són per emmarcar-les i que no serien admissibles en cap tipus de procediment administratiu, judicial…, i, per tant, no podem donar recolzament a una gestió com aquesta, tornem a dir, en un àmbit diferent, però una gestió, una altra vegada, que no pot ser model del que és una gestió dels fons públics. Ángeles Olano Garcia (PP)

No es pot tancar els ulls a una realitat que crec que és molt clara i és evident que hi ha un desgavell important en la gestió i també en l’adjudicació dels serveis externs. Laia Ortiz Castellví (ICV-EUiA)

Jo crec que el que ve a reflectir l’informe de la sindicatura és el somni de qualsevol gerent públic: fer el que vull, sense cap control i com em dóna la gana, i sense cap risc. (…) En el cas que ara ens ocupa es va decidir que no, que, evidentment, complir la llei de contractacions de les administracions públiques és pesat, difícil, exigeix realment temps, rigor, clàusules, i es decideix recolzar el que és fàcil. Tenim a un adjudicatari d’una cafeteria que portava molt temps, cal reformar-la, li adjudiquem el contracte, li donem el de bugaderia, que després no complirà, i a canvi ens fa una cafeteria nova. Ideal. (…) No sé per a qui han fet una llei de reforma de l’ICS per fer-ho empresa pública, que en principi es volia acomodar a la flexibilitat quant a la contractació administrativa. Si el règim de dret privat ja s’aplicava a l’Hospital de Tortosa! No se seguia el procediment administratiu que estableix la llei de contractacions de les administracions públiques. Però és que ni un, eh? José Domingo Domingo (Ciutadans)

21 d’abril de 2009

Debat al Parlament relatiu a l’informe «Sistema d’Emergències Mèdiques S.A. Exercici 2006» (Informe 22/2008):

Quan l’informe va sortir, un determinat interventor, precisament del món municipal, es va mirar l’informe, i li vaig preguntar: «Escolta, hi veus moltes irregularitats?». I em va dir: «Moltes no, totes». Totes, és a dir, totes, totes les possibles. És a dir, aquí han conculcat tots els principis, tots i cada un. Francesc Sancho (CiU)

Estem davant d’un informe que no ha deixat indiferent ningú, que, efectivament, mostra una gestió irregular i que presenta actuacions que ja veurem amb les instàncies que pertoca si poden ser considerades infraccions jurídiques greus. Ja ho veurem. Maria Àngels Cabasés i Piqué (ERC)

16 de juny de 2009

Debat al Parlament relatiu a l’informe «Compliment de retiment dels comptes de les entitats de l’àmbit sanitari públic. Exercici 2007» (Informe 26/2008):

Ens trobem —fent-ne una valoració resumida— que, de les noranta-dues entitats, només dues compleixen la llei. Onze no han tramès cap document. Pilar Pifarré i Matas (CiU)

17 de novembre de 2009

Debat al Parlament relatiu a l’informe «Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. Exercicis 2006 i 2007» (Informe 7/2009):

En el cas dels incompliments dels terminis i les desviacions a l’execució o bé la forma d’adjudicació de les obres complementàries mitjançant procediments de contractació negociats sense publicitat; el fet de la contractació de serveis, contractació incorrecta, com diuen en el seu informe, pel que fa a les pròrrogues del contracte de transport, amb l’assistència medicalitzada; les clàusules contractuals contràries a la normativa de contractació; el fet de la contractació de consultories i assistències, doncs, amb els serveis d’assessorament jurídic integral també, a través dels procediments de negociat sense publicitat. Pilar Pifarré i Matas (CiU)

Pel que fa a contractació de serveis i assistència, doncs també trobem deficiències, eh?, com manca d’acreditacions, formalització sense publicitat i modificacions. Bé, creiem que tot això, doncs, hauria de ser millorable i, per tant, ja ho hem dit abans, instem que l’organisme compleixi la legalitat en aquest cas. Maria Àngels Cabasés i Piqué (ERC)

Considerem que els plecs i les clàusules administratives han de fer-se i respectar-se i que únicament les vies que hi ha, i en aquest cas, doncs, la llei de contractes, les seves prescripcions no són per imposar barreres absurdes al que gestiona aquests serveis, sinó per donar seguretat jurídica de la gestió i dels fons públics utilitzats. Ángeles Olano Garcia (PP)

En aspectes de contractació. Un pot entendre que determinades obres, en un moment determinat, tinguin un sobrecost. Costa, en canvi, d’entendre que projectes… que en fase de projectes hi hagi una desviació del 86 per cent. Daniel Pi i Noya (ICV-EUiA)

Les peculiaritats de la figura del consorci i les peculiaritats que té habitualment aquesta perversa pràctica administrativa que es ve implantant amb caràcter general en la Generalitat i en l’Administració catalana, des de tractar…, des de les figures més complicades tractar d’eludir la norma. Estem davant una situació en la qual l’hàbit és l’incompliment de la norma, l’hàbit és creure que es pot tot i l’hàbit és creure que els informes de la Sindicatura, com recomanen i després, al final, doncs no s’apliquen i no passa gairebé gens, doncs ho permeten tot. José Domingo Domingo (Ciutadans)

Cada cop que arriba un informe de la Sindicatura de Comptes al Parlament es produeix un petit terrabastall a l’hemicicle. Però cal dir que una lectura detallada de totes les intervencions al llarg dels anys posen de manifest una cosa molt curiosa: la reacció de cada un dels partits es modifica en funció de si l’informe fa referència a un moment en què el partit en qüestió era a l’oposició o al govern. És una impressió.

Ens ajudes a difondre?

Un diputat de CiU: “Escolta: veus moltes irregularitats? I em va dir: “Moltes no. Totes. Totes, es a dir, totes les possibles”

Fiscalització, fiscalització, fiscalització!

Un altre cop, llegir els informes de la Sindicatura de Comptes pot resultar una mica desolador, ja que ens ensenya les misèries sobre com es gestionen els nostres diners. Però llegir aquests informes (i saber que existeixen) és sempre una bona notícia. En primer lloc vol dir que aquesta fiscalització serveix i permet detectar les irregularitats que es cometen. En segon lloc, aquests informes, aquesta fiscalització, poden exercir un efecte dissuasiu per al gestors que tinguin la temptació de tirar pel dret.

Una altra cosa que sol passar quan ens plantem davant d’aquests escàndols és que sempre surt algú i diu: «Veieu com això públic és un desastre?!» Només un comentari: els desastres que tenen lloc al sistema públic no es produeixen pel fet que sigui públic. Al contrari, es produeixen perquè no són suficientment públics. En un sistema transparent, on els ciutadans i els seus representants tinguessin accés a les dades, la situació seria molt diferent.

Un altra cosa que parla a favor de la fiscalització és la por que li tenen aquells que gestionen els diners de tots. Josep Maria Via n’és un exemple. Des de fa anys escriu articles carregant contra tot tipus de fiscalització. El passat 11 de març l’agència Europa Press informava:

Un assessor del govern català critica que els controls a la corrupció creen un sistema «ineficient».

El membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat i president del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona, Josep Maria Via, ha assegurat aquest dilluns que els controls aplicats per evitar la corrupció creen «una administració enutjosa, sense eficiència», i no serveixen per evitar l’apropiació indeguda de recursos públics. (…) «El sistema de control no mesura els resultats, només els procediments, i així és difícil retenir els gestors més qualificats, quan el que fa falta és gent amb capacitat de lideratge», ha defensat Via.

Veient la por que tenen els que porten 30 anys gestionant els nostres diners, sembla ser que el que cal és fiscalització, fiscalització i més fiscalització. Una fiscalització que necessita anar més enllà dels controls establerts i que hauria de tenir una forta implicació ciutadana.

La Sindicatura no només s’ocupa de l’àmbit sanitari. Entre els seus informes en trobem alguns tan suggeridors com:

· Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Exercici 2008

· Diputacions de Catalunya. Transferències corrents a institucions sense finalitat de lucre. Exercici 2008

· Departament de la Presidència. Concepte pressupostari 227, Treballs per altres empreses. Exercici 2010

· Consorci per a la Normalització Lingüística. Personal i saldos amb ens consorciats. Exercici 2010

· Subvencions rebudes per les organitzacions sindicals de Catalunya. Exercici 2009

· Agregat de les universitats públiques de Catalunya. Exercicis 2008 i 2009

· Grup Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Exercicis 2007, 2008 i 2009

A veure qui troba el proper Palau de la Música!