OnSonElsMeusDiners?

Temps estimat de lectura: 29 minuts

(Quasi) Tots els homes del President: coneguent als assessors d’Artur Mas… i els seus negocis · I si canviem d’assessors? · 10 propostes concretes i 7 idees sobre els medicaments · Per una nova cultura de la salut:

 

A la sanitat pública està tenint lloc un fenomen similar al que s’està vivint al sistema financer: els mateixos que han portat la sanitat pública al desastre són els que ara es presenten com a «experts» i ens proposen les «solucions». Unes solucions que, curiosament, coincideixen en gran mesura amb els seus interessos particulars i els de les corporacions a les que representen. Per sort, al nostre país hi ha altres experts que treballen per oferir alternatives al discurs interessat i oficial. A continuació oferim un repàs a aquestes dues maneres d’enfocar el debat sanitari. Per una banda presentem a alguns dels «experts oficials» i, per una altra, oferim les propostes alternatives dels experts «no oficials».

(Quasi) Tots els homes del President

Raquel Gallego Calderón al seu estudi del model sanitari català va definir el model sanitari català com a «mercat relacional». Un àmbit de negoci on les relacions personals, els contactes entre empreses, l’estret contacte entre el món privat i el món públic són una constant. Altres actors menys acadèmics, han descrit aquest sistema com «amiguista» i de «porta giratòria». Periodistes, treballadors i estudiosos dels sistemes sanitaris han vist en aquest «mercat relacional» un focus d’opacitat, de manca de transparència i, sobretot, de conflictes d’interessos.

El Sindicat CATAC-CTS/IAC ha observat durant els últims 20 anys els moviments de persones, empreses i institucions. Una observació que li ha permès traçar un mapa d’aquest mercat relacional.

És un mapa enorme. És incomplet, complex i requereix encara molt desenvolupament. De moment, però, podem començar a estirar d’alguns fils. Per exemple, del CAREC i del Consell Assessor de Sanitat.

Una de les primeres decisions d’Artur Mas quan va arribar al Govern va ser la creació de dos òrgans consultius: el CAREC (Consell Assessor per a la Reactiva-ció Econòmica i el Creixement) i el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Qui són aquests «assessors» de Mas? D’on surten aquests «experts» que parlen a cau d’orella al govern del nostre país? Quins interessos tenen? Qui són els seus amics? Quins són els seus negocis? Aconsellen pensant en el bé dels catalans o en el compte de resultats de les seves empreses? El següent article intenta aportar dades per respondre aquestes preguntes.

Salvador Alemany va ser designat per Artur Mas com a president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Alemany és el president d’Abertis, la multinacional que s’ha enriquit, entre d’altres negocis, gràcies a les polèmiques concessions d’autopistes. El diputat de SI, Toni Strubell, va qualificar Abertis com «un cementiri d’elefants d’ex dirigents de CiU».

El principal accionista d’Abertis és La Caixa, copropietària de la mútua privada SegurCaixa-Adeslas (Mutua Madrilenya). El segon accionista més important d’Abertis és el fons CVC, copropietari de la multinacional sanitària Capio.

Alemany és membre de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA). Segons el catedràtic d’economia Vicenç Navarro, FEDEA és «La veu de la banca i la gran patronal».

Una opinió que es confirma si mirem algunes de les empreses que financen la institució: Abengoa, Banesto, BBVA, Banco Sabadell, La Caixa, Banco Popular, Iberdrola, Grupo Santander, Repsol…

Els estudis que paguen totes aquestes empreses ho deixen clar: «Nada es gratis. Hay que incentivar el uso de la sanidad privada. Hay que dar soluciones al sistema nacional de salud aunque a veces resulten impopulares.»

Salvador Alemany va ser fins l’any 2011 president del Cercle d’Economia, actualment presidit per l’exministre de José María Aznar, Josep Piqué. Aquesta institució és una mena de club on es troben poderosos empresaris com Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Artur Carulla, president d’Agrolimen; o Isak Andic, propietari de Mango, primera fortuna catalana i principal impulsor d’Eurovegas a Catalunya.

La companyia presidida per Alemany ha estat notícia en relació amb el Cas Palau. Podem llegir a la premsa: «La policia veu acreditat el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música» · «Ferrovial va finançar de manera il·lògica i amb ingents quantitats de diners el Palau de la Música» · «Segons informes de la Unitat Contra la Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional Abertis va fer donacions a la Fundació Trias Fargas que, en bona mesura, van nodrir les arques de CDC» · «La policia sospita que aquestes donacions hagin “viciat” els concursos públics on han participat».

D’altra banda, a més d’assessorar Artur Mas, Alemany forma part del patronat de la Fundació Príncep de Girona.

En clau borbònica, ens trobem l’Institut Noos d’Iñaki Urdangarin. «La policia assenyala que Abertis va pagar 116.000 euros a l’Institut Noos en concepte d’informes» · «La multinacional espanyola Aberits pagó 2.362 euros por cada página escrita. La policía añade que el tipo de letra utilizado para esos informes era muy grande».

Ens ajudes a difondre?

Qui és Salvador Alemany?

A més de ser membre del CAREC, Eugenia Bieto és, actualment, directora general de l’escola de negocis ESADE. Bieto va accedir a aquest càrrec després que el seu predecessor, Marcel Planelles, es veiés involucrat amb l’escàndol de l’Institut Noos. «Planelles va desenvolupar un paper central entre les persones i empreses que oferien serveis a Urdangarin» segons explica el diari El País.

La relació d’ESADE amb l’escàndol Urdangarin no acaba aquí. El soci d’Iñaki Urdangarin i cofundador de l’Institut Noos era Diego Torres, professor i membre de l’equip d’investigadors d’ESADE, on per cert, va estudiar Iñaki Urdangarin.

Una de les primeres mesures d’Eugènia Bieto quan va assumir ESADE va ser demanar als empleats i professors que no parlessin amb la premsa sobre el tema Urdangarin. Per cert, el director de comunicació d’ESADE és Oriol Llop, que abans d’això era cap de premsa d’Artur Mas.

Lliçons als ciutadans · Tot i els escàndols protagonitzats per molts dels seus directius i professors, ESADE es permet donar lliçons als ciutadans. En una entrevista concedida a la revista Aces de Sanitat Privada, Bieto va dir: «No és sostenible que l’estat presti serveis sanitaris a cost 0». Segons Ramon Serna del sindicat CATAC-CTS IAC «la senyora Bieto sembla oblidar que els ciutadans paguen impostos per tenir aquests serveis. De “cost 0” res de res…»

A la mateixa entrevista, Bieto explica l’avantatge de tenir consellers al Govern provinents del sector privat: «Aquesta mena de porta giratòria entre persones que van del sector públic al sector privat i viceversa ajuda a signar convenis».

Ens ajudes a difondre?

Eugenia Bieto: ESADE, els ‘urdangarins’ i Artur Mas

La Caixa té importantíssims interessos al negoci sanitari privat a través de SegurCaixa/Adeslas. Per això, no és estrany trobar entre els assessors d’Artur Mas a Jordi Gual. Gual és sotsdirector general i economista en cap de La Caixa.

De la mateixa manera que Salvador Alemany, Gual és membre del Cercle d’Economia. Jordi Gual també és professor especialista en la relació entre el sector públic i el sector privat a l’escola de negocis IESE, creada per l’Opus Dei.

Per fer-nos una idea de quina mena de polítiques propugna aquesta escola, fem una mirada a l’ideari que defensa el professor d’Iniciativa Emprenedora de IESE, Pedro Nueno:

«Cal privatitzar tot el que encara és de propietat pública… el que més pagui, s’ho queda. Hem de vendre el país, però de veritat» · «Cal posar a treballar els joves gratuïtament durant dos anys obligatòriament» · «Ens enfrontaríem a la protesta de tots els que se’ls acabaria viure del “cuento”. Caldrà aguantar crits uns dies i ficar a la presó algú. Cal fer aquestes coses»

El que Pedro Nueno no explica a cap dels seus articles és que el seu company a IESE, el professor Miguel Tejeiro, era el comptable dels xiringuitos d’Urdangarin i secretari del famós Institut Noos. Actualment Tejeiro està imputat per aquests fets.

El senyor Nueno tampoc explica que ell és el creador del fons de capital risc de IESE, Finaves, un fons que rep desenes de milers d’euros de diner públic a través de l’Institut Català de Finances i de l’empresa pública Acc10 per finançar «projectes dels alumnes de IESE».

Entre d’altres inversions, Finaves inverteix en companyies mèdiques privades als EUA.

Al consell d’administració de Finaves, juntament amb Nueno, trobem Josep Fernández Terricabras, actualment president de la Corporació de Salut Mares-me i La Selva, un consorci públic que està sent investigat per la Sindicatura de Comptes i pel Tribunal de Comptes en relació amb l’escàndol protagonitzat per Xavier Crespo, actualment diputat de CDC.

Però què fa Gual a IESE? Aquest assessor d’Artur Mas compagina la seva feina com a subdirector General de La Caixa amb el comitè de direcció del Centro Sector Público – Sector Privat de IESE (IESE SP-SP), un lobby «per a la transferència total o parcial de la gestió dels serveis públics».

Qui paga aquesta màquina de privatitzar dirigida per Gual?

La Cambra de Comerç, el BBVA, la Diputació de BCN, els assessors tributaris Garrigues, VidaCaixa, Telefónica, T-Systems, Endesa, Agbar, les farmacèutiques Sanofi i MSD i la consultora PWC.

Finalment, IESE i La Caixa col·laboren estretament amb el programa «Emprendimiento Social» de l’Obra Social de La Caixa, una obra social de la qual la infanta Cristina és directora de l’Àrea Internacional.

Per acabar amb el senyor Gual: no hem trobat un sol article on parli de l’escàndol de les preferents de La Caixa, entitat on, recordem, ell és l’economista en cap.

A «Los Desayunos ESADE» John de Zulueta —actual president d’USP-Hospitales— va assegurar que «lo adecuado sería contar con una cartera limitada de servicios, ya que no es posible financiar todo para todos».

El senyor Manel Peiró, professor d’ESADE i també assessor d’Artur Mas, ho té clar: «La crisi és una oportunitat magnífica per accelerar reformes sanitàries. Sense retallades ni sacrificis no es pot mantenir l’actual sanitat. Cal reforçar copagaments i assegurances privades complementàries». Unes «assegurances privades complementàries» que es freguen les mans mentre «assessoren» el nostre president.

Ens ajudes a difondre?

Jordi Gual: Quan les escoles de l’Opus treballen per robar la sobirania als ciutadans

Si parlem de IESE i de PWC, és inevitable parlar d’un altre assessor d’Artur Mas: Joaquim Triadú.

Entre els molt càrrecs polítics que ha ocupat Triadú destaca la seva etapa de conseller de presidència de Jordi Pujol.

A l’esfera dels negocis, Triadú és vicepresident del Centro Sector Público-Sector Privado de IESE (IESE SP-SP) que hem conegut de la mà de Jordi Gual. Joaquim Triadú ha estat soci del bufet d’advocats Garrigues, que ha estat notícia recentment per la seva implicació al cas dels ERE d’Andalusia: «Venien a l’empresari el producte, és a dir, l’ERE i les prejubilacions gratis o pràcticament gratis perquè pagava la Junta» · «Els advocats proposaven a les empreses el negoci rodó perquè no havien d’abonar res, ni tal sols la seva minuta» · «La jutgessa ha assenyalat el bufet Garrigues com a protagonista d’aquesta manera d’actuar que li va reportar uns ingressos per 1,2 milions d’euros» explicava El País el passat 11 de març.

Quan Triadú encara era a Garrigues, l’assessor d’Artur Mas va protagonitzar un dels moments més escandalosos del Cas Palau: com a advocat de l’Orfeó Català, Triadú es va ocupar de portar a terme una maniobra curiosa: «demanar al jutge del Cas Palau que no obrís una causa judicial nova per separar la investigació sobre un presumpte finançament irregular de Convergència de l’espoli del Palau».

«Qui va portar el tema jurídicament (explica Jordi Font, membre de la junta de l’Orfeó) va ser Triadú (…). És un escàndol tan greu com el desfalc d’algú que està pagat per l’Orfeó i fa funcions contra l’Orfeó.»

Un Orfeó, per cert, presidit per Mariona Carulla, hereva del Grup Agrolimen i promotora de la Fundació Lluís Carulla, on trobem com a membre el senyor Triadú.

L’objectiu de la fundació és «promoure desinteressadament qualsevol activitat de la cultura catalana sempre que siguin mereixedores de tal ajut a judici del patronat». Actualment la família Carulla té seriosos problemes amb Hisenda.

«Segons l’Agència Tributària, els sis germans de la família Carulla, propietària del grup Agrolimen van defraudar entre 400.000 i un milió d’euros… cada un d’ells», explicava el diari El País el 8 de juny de 2011.

Empreses d’aquest grup són: Gallina Blanca, Pans&Company, Ausonia, Evax, Caves Montferrant, El Pavo o BioCentury.

Triadú, actualment, és membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia (on trobem a Salvador Alemany, i Jordi Gual, també assessors de Mas), membre del Consell d’Administració de la petroliera Meroil i del Consell Directiu del Grup DIR.

Triadú ocupa, també, un lloc clau a l’empresa consultora PriceWater HouseCooper (PWC). Podem esbrinar-ne el sector? «Responsable del sector públic».

Des de la seva incorporació, la firma ha rebut 1,6 milions d’euros en contractes de la Generalitat.

Ens ajudes a difondre?

Joaquim Triadú: del Palau de la Música al Pans&Company

Xavier Vives és el «Director Acadèmic» del lobby privatitzador de IESE SP-SP que hem conegut de la mà de Jordi Gual i Joaquim Triadú, també assessors del president.

Vives és el director de la Càtedra Abertis de Regulació, Competència i Polítiques Públiques, que s’imparteix a IESE.

Com el seu nom indica, les càtedres Abertis estan finançades per l’empresa de Salvador Alemany.

La missió d’aquesta càtedra és: «Difondre coneixements en l’àrea de la regula-ció i les polítiques públiques».

En matèria de drets laborals, Xavier Vives és fidel a la línia de IESE: «Cal rebaixar les cotitzacions socials, augmentar l’IVA i reformar la negociació col·lectiva» · «A Espanya la gent pensa més en defensar els drets adquirits que en com generar riquesa» · «Hi ha una Espanya que confia en l’amiguisme per aconseguir negocis i subvencions».

Veient casos com el d’Urdangarin o els escàndols sanitaris a Catalunya, en aquest punt cal donar la raó al senyor Vives.

L’únic que falta és que el senyor Vives especifiqui qui són exactament els que es beneficien d’aquest amiguisme! Per cert, ESADE també té una Càtedra Abertis: es diu Cátedra LiderazgoS i Governanza Democrática. L’equip acadèmic està integrat, entre d’altres, per Eugenia Bieto (també assessora del president), Marcel Planellas o a Carlos Losada, que va promoure el llibre sobre patrocini esportiu d’Iñaki Urdangarin. Actualment Xavier Vives forma part del Consell Assessor de la Fundació Príncep de Girona.

Ens ajudes a difondre?

Xavier Vives: assessors de Mas, pilotes del Príncep Felip

Santacreu aconsella el Govern en matèria de sanitat pública a la vegada que és conseller delegat de DKV Seguros, empresa estretament lligada a la gestió privada de la sanitat valenciana a través de DKV Marina Salut…

«DKV Marina Salut té per objectiu aconseguir l’excel·lència en la gestió, la generació de riquesa» va dir Santacreu quan va posar la primera pedra de l’hospital de Beniadlà, juntament amb Francsico Camps.

Una excel·lència de gestió que, com a mínim, cal posar en dubte tenint en compte qui eren els dos socis de Santacreu a DKV Marina Salut:

Un dels socis era la CAM, els directius de la qual van cobrar 1,7 milions en incentius de manera indeguda; una entitat que va haver de ser rescatada amb 5.249 milions d’euros pagats per tots els ciutadans.

I l’altre soci era Bancaja, una de las caixes que, sota el nom de Bankia, han deixat un forat de 19.000 milions d’euros que s’ha tapat, evidentment, amb diners públics.

Santacreu admet que les retallades ajuden a la seva empresa: «Existe un enorme interés por parte de familias, autónomos, empresas e incluso parejas, que antes dudaban si entrar o no en estos seguros y que ahora, frente a la incertidumbre de la sanidad pública, dan el paso (…). Este movimiento nos aporta estabilidad», explicava a la premsa fa poques setmanes.

Actualment, a més d’assessorar Artur Mas, Santacreu també és vicepresident del Patronat de la Fundació Edad&Vida, presidida per Higinio Raventós i on participen La Caixa, PWC, IESE o Josep M. Via, també assessor d’Artur Mas en l’àrea de sanitat.

Santacreu és membre de FemCat, una organització empresarial on trobem alguns noms que han fet fortuna gràcies a la sanitat pública, com per exemple, Carles Sumarroca o Jordi Bagó, del Grup Serhs.

Ens ajudes a difondre?

Josep Santacreu: els nois del PP que assessoren a CiU

Jordi Ramentol —antic exalumne de IESE— és un home fort de la indústria farmacèutica catalana. Ramentol ha estat director general dels Laboratoris Lácer i actualment és conseller delegat de Ferrer.

Ramentol també és president de la patronal Farmaindustria. Com a tal Ramentol va dir el passat mes de juny: «Volem que es treguin ja de finançament fàrmacs per símptomes menors i esperem que la mesura s’adopti al proper Consell Interterritorial».

Dit i fet, el Govern de Mariano Rajoy va fer cas de la demanda i va excloure 456 medicaments del finançament públic.

Ramentol ha participat en l’elaboració del document «10 temes candents sobre la sanitat espanyola» elaborat sota l’auspici de la companyia PWC, de la qual ja hem parlat.

Juntament amb Ramentol, trobem en aquest document alguns personatges coneguts de la sanitat Catalana: Rai Belenes, director general de C Gest (creada pel CSC de Ramon Bagó) i actualment director de la totpoderosa empresa CAPIO; Javier Fernández-Lasquetty, conseller de sanitat d’Esperanza Aguirre; o Eduard Rius Pey, que per cert, és un altre exemple perfecte de la porta giratòria a la sanitat catalana: antic conseller de Salut i actualment director del Sector Mèdic a PWC. Actualment el trobem a Acciona Serveis Hospitalaris.

Tornant a Ramentol, els seus contactes amb el govern semblen començar a donar bons fruits per a la indústria farmacèutica: el passat 9 de setembre el govern de Catalunya va celebrar una reunió entre Ramentol i els consellers Andreu Mas-Colell i Francesc Xavier Mena. La reunió tenia una finalitat clara: «La finalitat de la reunió ha estat promoure un conjunt de mesures que han d’afavorir el desenvolupament». Unes mesures en què els diners públics jugaran un paper fonamental ja que es preveu: «el foment de la recerca i la innova-ció». Com es veu, la gent de IESE només deplora el diner públic si serveix per donar servei als ciutadans.

Joan Baptista Casas és soci fundador de Faura-Casas, una empresa auditora que té, entre els seus principals clients a la Generalitat de Catalunya. Faura-Casas fa l’auditoria financera de desenes d’ens sanitaris finançats amb diners públics.

Segons explica l’empresa «la nostra missió és col·laborar amb els òrgans de control extern i intern, en els àmbits en els quals la legislació preveu el suport de professionals externs en l’execució de les funcions de fiscalització i control financer».

El que és preocupant és que Faura-Casas vigila els comptes d’organismes públics com el CSC (dirigit per Ramon Bagó) i els hospitals que van donar contractes a Bagó i al mateix temps, audita els comptes del Grup Serhs, propietat de Ramon Bagó.

A Badalona, per exemple, Faura-Casas auditava els comptes de Badalona Serveis Assistencials (gestionada pel CSC, també auditat per Faura-Casas). Des de 1998 BSA va adjudicar contractes per 7,8 milions d’euros a les empreses de Bagó (també auditades per Faura Casas) sense cap mena de contracte.

Això ha portat al consell d’administració de BSA a canviar d’empresa auditora ja que considera que «Faura-Casas hauria d’haver alertat l’Ajuntament de les irregularitats que beneficiaven al Grup Serhs de Bagó»… client de Faura-Casas.

I si canviem d’assessors?

Després de veure els currículums d’aquests «experts» i «assessors» que marquen les polítiques sanitàries al nostre país, la pregunta obligada és: «vetlla aquesta gent per un sistema sanitari públic, de qualitat, equitatiu i universal? O més aviat vetllen pels milionaris negocis que ofereix a les seves empreses un sistema sanitari privat? Per sort, al nostre país hi ha uns altres experts, menys vinculats als conglomerats financers i empresarials que treballen per oferir alternatives de futur per al nostres sistema sanitari. Aquests experts no oficials ho tenen difícil per sortir als mitjans de comunicació privats a les ordres de les corporacions i als mitjans públics a les ordres dels partits que treballen per a aquestes corporacions. Tot i així la seva feina s’obre pas poc a poc. Davant l’evident fracàs de les polítiques actuals, cada cop més gent comença a escoltar aquestes veus que posen sobre la taula altres mesures. Per sort, diem, aquestes veus són moltes i fer una selecció és difícil. Tot i així, presentem les propostes de dos grups de treball: el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i el Manifest per una nova cultura de la salut».

Al seu «Anàlisi del pressupost de salut 2011 i propostes alternatives per millorar el sistema públic»(1) el CAPS va fer les següents propostes:

· Augmentar els ingressos, fiscalitat progressiva i a nivell de la mitja del la UE-15.

· Optimitzar les despeses tenint en compte els valors: equitat, eficiència i qualitat.

· Transparència en la informació: de resultats en salut, econòmica i de concerts, identificant centres i territoris, dades obertes.

· Oferta de serveis i avaluació planificada en termes de necessitat i equitat en salut, evitant les retallades lineals.

· Reducció, sinèrgies, fusions entre proveïdors. Optimitzant ofertes de terciarisme, de compres, serveis comuns, innovació, etc.

· Prendre les mesures en despesa de farmàcia descrites en aquest document.

· Més prevenció i protecció de la salut, desmedicalitzar. Salut en totes les polítiques.

· Fer l’assistència allà on sigui més eficient amb igualtat de qualitat. Potenciar la Primària amb més recursos i autonomia per poder ser més resolutiva i fer el paper de coordinació de l’atenció sanitària.

· Implicar, responsabilitzar, donar autonomia, apoderar als i les professionals i a la ciutadania amb instruments de participació real en el sistema.

· Situar les retribucions dels professionals i treballadors i treballadores del sector al nivell que els hi correspon per la seva qualificació i responsabilitat.

Propostes sobre la política dels medicaments:

· Selecció centralitzada dels medicaments més idonis per al conjunt del sistema de salut, amb negociació dels seus preus. Introducció de sistemes de preus relacionats amb el valor terapèutic dels medicaments.

· Prohibició total de la promoció comercial als centres de SNS, públics i concertats.

· Sistemes d’informació sobre medicaments i terapèutica independents de la indústria farmacèutica, propis del sistema de salut i integrats en les eines informàtiques.

· Formació continuada organitzada des del mateix sistema de salut. Deixar d’acreditar oficialment els cursos organitzats o patrocinats per companyies farmacèutiques.

· Creació de Comissions Fàrmaco-terapèutiques a totes les àrees sanitàries, amb la funció de garantir la participació professional i la gestió clínica en terapèutica, 9 seleccionar les recomanacions terapèutiques i els medicaments d’elecció, garantir i acordar la continuïtat assistencial entre hospitals, atenció especialitzada i atenció primària, concretar la formació continuada, i fer un seguiment de les pràctiques preventives i terapèutiques i els seus resultats.

· Establiment de sistemes d’incentius segons indicadors de prescripció de medicaments i ús d’altres tecnologies sanitàries.

· Potenciar la implicació de la ciutadania i les persones usuàries.

El 22 de juny de 2011 més de 30 organitzacions (2) van desenvolupar i suscriure les línies mestres del Manifest per un Nova Cultura de la Salut. A continuació us oferim un extracte del mateix:

«La salud es un asunto social, económico, y político, y sobre todo es un derecho humano fundamental. La desigualdad, pobreza, explotación, violencia e injusticia están en la raíz de la mala salud y de las muertes de los pobres y marginados. La salud para todos significa que los intereses de los poderosos tienen que ser cuestionados/disputados, que la globalización tiene que ser cuestionada, y que las prioridades políticas y económicas tienen que ser cambiadas drásticamente.» Declaración para la Salud de los Pueblos (Bangladesh, 2000)

Introducció:

Les organitzacions i persones reunides avui, 22 de juny del 2011, en la Convenció per una Nova Cultura de la Salut, declarem la nostra voluntat de recuperar la concepció global dels antics metges salubristes catalans que varen donar una impronta social a l’exercici de la seva professió a Catalunya, que varen ajudar a enderrocar muralles i humanitzar una indústria naixent, que varen considerar la salut pública, tot just entesa com a tal, com una manera de viure que tenia molt a veure amb el medi, les relacions socials i personals i les necessitats humanes i col·lectives de cada època.

Nosaltres, entenem ara que no és de cap manera saludable viure en una societat on l’economia mana sobre la política. No és bo per la salut que organismes supranacionals que ningú ha escollit (FMI, BM, OMC) i els interessos privats d’empreses multinacionals, d’indústries químiques i farmacèutiques i institucions financeres que fomenten l’atur en retallar els crèdits a les petites i mitjanes empreses, s’apropiïn del finançament dels serveis públics i deixin a tants treballadors i treballadores sense casa —si no ho impedim. Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe, desestructuren la nostra societat i estan preparant el camí a unes noves formes d’explotació, marginació i infelicitat de les persones, estant fomentant una societat individualista, cruel, on sols el patiment és compartit i de la que es vol erradicar la solidaritat amb un nou autoritarisme i menysteniment per l’ésser humà (especialmente per als més dèbils) que sols poden fer germinar les llavors del feixisme.

No és bo per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necessàries relacions de suport, participació social i la cultura, siguin mercaderia. I amb la mateixa força volem dir que la salut no pot ser moneda de canvi per als guanys d’uns pocs, i que ens mereixem una societat millor. Per això, avui, des d’aquí, les persones i organitzacions reunides, ens comprometem a treballar per a desenvolupar aquests 9 eixos fonamentals per a la construcció d’una nova cultura de la salut per tornar el poder a la política en el sentit més noble i evitar que sigui el sector privat de salut i sense un transparent i efectiu control democràtic, el que dicti els objectius de salut tant per les localitats com per Catalunya, l’Estat i la Unió Europea.

Eixos de la Nova Cultura de la Salut:

1) Desmercantilitzar la salut pública i l’atenció sanitària del control privat i la influència del neoliberalisme i el complex industrial biomèdic-farmacèutic. En aquest sentit, rebutjar tant les propostes de retalls de salaris del personal com de plantilla, propostes de copagament, etc., que, en la pràctica, redueixen les prestacions que reben els pacients i que tenen per objectiu real potenciar un sistema públic amb doble llista d’espera (una lenta i precària per les classes populars i un altre accelerada i diligent pels que es paguin també una assegurança privada).

2) Desbiomedicalizar la salut proposant avenços en l’educació, la prevenció, l’humanització i l’atenció de la salut a través d’una integració entre el biològic, el psicològic i el social, en una visió integral de la salut.

3) Integrar l’atenció sanitària dins de la salut pública fent un èmfasi especial en la prevenció primària de la malaltia i la promoció de la salut. Per això és imprescindible fer pedagogia activa dels determinants socials de la salut i de l’equitat en salut; potenciar l’equitat en salut és també potenciar una societat de persones més iguals, en una societat més justa.

4) Vigilar i proposar polítiques per canviar els principals Determinants de la salut i de l’equitat, com recomana la Comissió de Determinants de Salut. Avui és més clar que mai que han de ser les polítiques sorgides des de les persones, els seus drets i les seves necessitats, les que marquin les polítiques de salut. En aquest sentit, una societat excloent, amb una taxa mitjana d’atur del 20% de la població, que arriba al 40% en la població menor de 25 anys, és un element de desigualtat i una atemptat a la salut pública de primer ordre.

5) Cal aconseguir que el lema de salut en totes les polítiques sigui més útil que mai, i això vol dir fer possibles les mesures que satisfacin els drets i les necessitats, amb la seva avaluació relativament constant. Si la política plan-tejada pot afectar negativament a la salut o incrementar les desigualtats s’ha de desestimar i impulsar-ne d’altres que afavoreixin la millora de la salut entesa de forma global.

6) Cal explicar què és l’EQUITAT en salut, i per què l’equitat pot no correspondre’s amb el que està escrit o el que sembla més igualitari. No és just ni permet arribar a la igualtat tractar de manera iguali els desiguals…

7) Cal fer èmfasi en la figura del treballador/a social, que juntament amb els metges i metgesses d’atenció primària constitueixen una figura de proximitat estretament amb contacte amb els sectors més dèbils de la nostra societat, on cal esmerçar més solidaritat i tota l’ajuda necessària, especialment pels col·lectius més vulnerables.

8) Promoure el reconeixement del paper imprescindible que han de jugar els agents educatius (escola formal i no formal) en la promoció de la salut de la comunitat. El seu acompanyament en el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds de les persones, així com la situació de proximitat quotidiana que els permet conèixer els contextos socioeconòmiques d’infants, joves i famílies; situa als agents educatius com a elements claus en la promoció de models de vida i entorns físics i psicosocials saludables.

9) Democratitzar la salut pública i l’atenció sanitària amb participació de la població. La participació ciutadana millora la salut de la població de forma directa, per la mateixa acció i implicació de les persones, i indirecta, per l’impuls d’objectius que d’altra manera podrien no arribar mai a estar a l’agenda de les persones que fan les polítiques. La nova cultura de la salut entén que la participació ha de ser lliure i insurgent, amb veu pròpia, ha de crear un contrapoder fort, real, argumentat, amb propostes alternatives. Sols així té sentit parlar de participació de la societat civil.

Volem viure en una societat sana, equitativa, plenament democràtica i saludable, en harmonia, autonomia i solidaritat. Denunciem la fal·làcia de la col·laboració del sistema mixt, la injustícia de les privatitzacions, dels CO-REpagaments, de qualsevol intent de seguir fent el servei públic de salut subsidiari del sector privat. A Catalunya, exigim la retirada de la «llei òmnibus» i l’aprovació d’uns Pressupostos sense retallades dels serveis públics. Exigim a més, com un valor de salut fonamental, que els nostres nois i noies disposin d’un sistema d’ensenyament presidit per continguts i valors humanistes, i s’eduqui en la solidaritat i la llibertat, sense els perills reductors i empobridors del pensament únic.

(…)

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que «La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells» i assumim com a pròpia l’afirmació que «La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure».

Nosaltres, reunits avui a Barcelona, considerem imprescindible construir aliances, treball i proposta conjunta entre ciutadania, professionals, organitzacions científiques i entitats socials, per una Nova Cultura de la Salut, per a garantir els Drets Humans i enfortir els valors d’autonomia i solidaritat. Per una vida més digna i un món millor.

—-

1. Responsables de la elaboració del document: Agustí Colom. Professor d’Economia, Universitat de Barcelona · Santiago Marimon. Economia i sistema d’informació en salut. Membre del CAPS · Josep Artigas. Advocat, gestió sanitària. Membre del CAPS · Antoni Barbarà. Metge, Dempeus per la salut · Carme Borrell. Metgessa salut pública, membre del CAPS · Lluis Camprubi. Investigador Salut pública, grup GREDS-EMCONET. Universitat Pompeu Fabra · Olga Fernández. Psicòloga, gestora de e-criterium, membre del CAPS · Albert Ferris. Consultor, membre del CAPS · Joan Ramón Laporte. Catedràtic de Farmacologia, UAB · Josep Martí. Metge, membre del CAPS · Àngels Martinez. Economista, Dempeus per la salut · Ramon Morera. Metge, Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) · Carme Valls. Metgessa, membre del CAPS · Francesca Zapater. Metgessa, presidenta del FOCAP.

2.- Participants: Àngels Martínez Castells (Dempeus per la Salut Pública) · Montse Vergara (GREDS-EMCONET) · Joan Benach (GREDS-EMCONET, UPF) · Lucía Artazcoz (ASPB) · Carme Borrell (ASPB) · Antoni Barbarà (Dempeus per la Salut Pública) · Noelia Vázquez · Albert Planes (FOCAP) · Sergi Raventós (Fundació Tres Turons) · Laura Leyva (Ass. CEPS-Salut) · Joan Ramon Laporte (Farmacologia, UAB), Gustavo Subirats (Ass. DMD) · Jordi Calm (Plataforma Fibrofamiliars) · Verònica Miró (Som lo que sembrem) · Josep Martí (CAPS) · Toni Solanas (Agrupació AuS) · Loly Fernández (Salut Laboral CCOO) · Gianfranco Pani (AICEC-ADICAE) · Lluís Juberías (Col·lectiu Inflexió) · Felipe López Arangueren (Comunicació) · Helena Álvarez (Coordinadora).