OnSonElsMeusDiners?

Temps estimat de lectura: 21 minuts

Lea esta história en castellano haciendo click aquí. Síguenos en Twitter aquí.

On s’explica la història del jardiner municipal de Reus David Vidal qui, amb un acta de regidor va posar contra les cordes (i al cuartelillo) els homes més poderosos del sistema sanitari català.

«Que de tots els fets que han estat aportats a la Fiscalia es podria deduir l’existència d’una xarxa criminal, integrada per un número indeterminat de càrrecs i empleats públics, organitzada amb la finalitat d’espoliar la hisenda pública per a benefici particular i, possiblement, encoberta per alts càrrecs del Govern de la Generalitat.»

Ampliació de la denúncia de la CUP de Reus presentada a la Fiscalia el 05/04/12

Els 1931 vots que va obtenir la CUP a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 van convertir en David Vidal en l’únic regidor d’aquesta formació a l’Ajuntament de Reus. En aquestes mateixes eleccions CIU va obtenir 10 regidors; el PSC 8; el PP 6 i el partit municipalista Ara Reus, una escissió de CIU, 2 regidors.

Però tot i estar en minoria absoluta, aquest únic regidor (i els seus 1931 votants) ha posat contra les cordes alguns dels personatges més poderosos de la sanitat i la política catalana.

L’any 2009 en David tenia 28 anys i treballava com a jardiner a l’empresa Reus Esport i Lleure S.A., que forma part del hòlding municipal Innova. La seva feina consistia principalment en el manteniment de l’estadi municipal de futbol. L’any 2010 en David comença a veure que l’empresa municipal incompleix diverses normatives en matèria de seguretat i retribucions i comença a fer preguntes. La primera cosa que va descobrir en David és que el Comitè d’Empresa feia anys que estava inactiu, «adormit». En David i altres treballadors decideixen demanar la convocatòria d’eleccions sindicals a les què es presentaran sota les sigles de la CGT. La primera reacció del gerent de l’empresa és advertir a en David que aquesta acció sindical «no es veuria amb bons ulls» pel cap d’Innova de cara a futures «promocions laborals». El cap d’Innova en aquell moment és Josep Prat, per a molts «l’autèntic alcalde de Reus». Una apreciació gens exagerada si tenim en compte que aquesta empresa municipal gestionava aproximadament el 75% del pressupost municipal mitjançant consells d’administració secrets i ben allunyats dels focus dels plens municipals.

En David no es deixa influir per les negatives perspectives laborals que li descriu el gerent de la seva empresa i presenta la candidatura de la CGT, convertint-se en delegat sindical, lloc que li permet observar amb més detall el funcionament de la seva empresa i de les empreses municipals en general. Paral·lelament, en David milita a la CUP de Reus. L’any 2011 l’assemblea el tria per presentar-se com a cap de llista a les eleccions. La CUP presenta un programa basat en la transparència i la participació ciutadana i apunta al hòlding Innova —un autèntic monstre creat pel PSC, ERC i ICV amb el beneplàcit de la resta de partits que ara estan al govern— com a focus d’opacitat. Tres dies després de convertir-se en regidor en David presenta la seva declaració de béns: un Seat Ibiza de l’any 95, una Honda Scoopy de l’any 93 i 640€ a un compte bancari.

El 23 de juny de 2011, un més després de les eleccions en David assisteix a la primera reunió del Consell d’Administració d’Innova. L’acta de regidor el converteix en «administrador» de la gran empresa municipal de la que en depèn una xarxa de més de 18 empreses, entre elles Reus Esport i Lleure S.A. on fins pocs dies abans, en David havia treballat. A aquesta primera reunió assisteixen els representants de la resta de forces polítiques i el Director General d’Innova, el senyor Josep Prat, el mateix que no havia vist «amb bons ulls» la iniciativa sindical d’en David. Però ara les tornes havien canviat. L’acta de regidor convertia en David en ‘jefe’ de Prat en representació dels ciutadans de Reus. En aquesta primera reunió en David deixa clar per a qui treballarà i demana al president del Consell, l’alcalde convergent Carles Pellicer, que es faci una auditoria «empresa per empresa» i es faci pública la relació de sous de tots els treballadors i alts càrrecs d’Innova. Entre ells el del senyor Prat. Durant els mesos en què va ser delegat sindical a la seva empresa, en David havia escoltat a desenes de treballadors explicant les seves sospites sobre sous milionaris i llocs de treball donats a dit pels partits en el poder. Fills, gendres, militants… Mesos més tard es descobriria que Innova s’havia convertit en una veritable agència de col·locació familiar i un lloc on diversos regidors feien importants negocis gràcies als diners públics que ells mateixos gestionaven.

Per això, quan en David va deixar clar que anava per feina, molts dels seus companys del Consell d’Administració es van preocupar. Ho van fer de manera imperceptible i en David potser no ho va copsar del tot, però aquell dia més d’un va tornar a casa preocupat. Sobretot el senyor Josep Prat. Aquesta primera reunió es va tancar amb la promesa de l’alcalde de «fer-li arribar a en David un ‘dossier informatiu’ per a que el nou regidor aprengués la normativa aplicable». Després, els consellers dels diferents partits van ratificar gairebé de manera unànim al senyor Josep Prat al seu càrrec de gerent d’Innova. En David es va abstenir.

El 25 de juliol de 2011 el diari El Punt publicava una entrevista on David advertia: «Ells [en referència als partits que durant anys havien controlat Innova] han creat un monstre i ara no poden defugir la seva responsabilitat». En referència directa al PSC David rematava: «D’un dia per l’altre no poden presentar-se com una oposició a tot allò que han fet durant molts anys». Innova havia estat creada durant els anys en què el PSC, ERC i ICV governaven Reus amb comoditat i ara, quan les preguntes d’en David començaven a causar preocupació, els ‘socialistes’ es feien els cecs. Però no eren els únics. Durant les setmanes següents, en què els escàndols començaven a veure’s a l’horitzó, el nou alcalde convergent, Carles Pellicer, va intentar amagar-se en això que es coneix com «l’herència rebuda», oblidant que durant anys el seu i el PP havien donat tot el seu suport a la creació del monstre que avui es troba als tribunals. Però per això encara faltava molt.

El 23 de juliol en David va assistir a una altra reunió, aquesta vegada del consell d’administració de l’Hospital Sant Joan de Reus, també gestionat per Innova a través del Grup Salut. Aquest Consell d’Administració està presidit per la segona tinent d’alcalde, la convergent Teresa Gomis. En David anava preparat per a una reunió tensa ja que en aquells moments el Grup Salut estava executant diverses retallades de serveis sanitaris i restriccions salarials als treballadors. El que es va trobar, però, va ser una reunió «sense ordre del dia» on un dels principals temes va ser el lloc de col·locació d’una estàtua a l’hospital. Després d’això, un esmorzar per als membres del consell, els companys regidors d’en David. Una pràctica habitual en les moltes reunions dels molts consells d’administració de les moltes empreses municipals, sobretot les relacionades amb la gestió sanitària, on no era estrany trobar «pernil de jabugo i ampolles de vi de 12,70€».

Però el pica-pica no va ser l’única despesa a la que van haver de fer front els ciutadans ja que per les escasses dues hores de reunió els regidors van cobrar en total prop de 1400€ en dietes. Entre els assistents hi havia el senyor Josep Prat, com a gerent d’Innova. S’ha de tenir present que Josep Prat era adjunt a la presidència de l’empresa sanitària SAGESSA, on la dieta d’assistència és de 580€ nets. Aquest consell d’administració està format per diferents alcaldes i presidents de Consells Comarcals de la zona i suma un total de 15 persones , fet que comporta que cada reunió costi només en dietes pràcticament 9.000€ nets. Més el pica-pica.

En veure això, en David va convocar una roda de premsa on va explicar als periodistes els detalls de la reunió.

La següent reunió del Grup Salut va tenir lloc l’1 de setembre. La presidenta Teresa Gomis, visiblement molesta, reprèn David i li diu que «no és adient explicar els detalls sobre les reunions dels consells d’administració» i va qualificar les explicacions d’en David a la premsa com «sensacionalisme» i «demagògia». Però a banda d’això, res més. Ni una de les dades que en David havia demanat sobre la gestió del serveis sanitaris en les primeres reunions.

Davant d’aquest nou intent d’amagar la informació, el 29 de setembre la CUP fa un comunicat:

Fa més d’un mes que estem demanant informació sobre el que està passant al nostre hospital. Hem demanat els informes d’altes i baixes de treballadors, hem demanat el cost de la indemnització a un dels gerents del Grup Salut, hem demanat informació sobre les retallades… però ningú diu res. L’única preocupació de la presidenta és aparèixer a les fotos de la donació de sang i inaugurar un nou servei per a un centre assistencial d’ús exclusiu per als i les clientes de mútues, mentre es tanquen habitacions i serveis de l’hospital i s’està preparant una important desarticulació del sistema públic sanitari.

Fins aquí, el que passa a desenes d’ajuntaments de Catalunya: opacitat, dades que no apareixen, regidors que creuen que els diners dels ciutadans són seus… Però el dia 25 d’octubre, a l’altra punta de Catalunya, el Diari de Girona publicava un article titulat: «La sanitat catalana, privatitzada furtivament». El signa-va el periodista Alfons Quintà. Ja feia setmanes que Quintà havia començat a publicar una sèrie d’articles sobre sanitat que estaven tenint un important ressò. Quintà va ser un dels primers periodistes que van explicar les interioritats del que per a tots els altres eren simplement «retallades». Les connexions entre gestors i empresaris, el paper de la banca, els noms dels protagonistes… Quan l’article de Quintà «La sanitat catalana, privatitzada furtivament» va arribar a Reus, moltes coses van començar a encaixar. A l’oficina de la CUP a l’ajuntament de Reus en David el va llegir en veu alta als seus tres companys, Pilar Vendrell, Bartomeu Castellano i Xavier Milian:

— Nois, escolteu el que publica el Diari de Girona: «La destrucció de l’actual model sanitari català ha estat concebuda i és dirigida per Josep Prat Domènech, ara president de l’Institut Català de la Salut ( ICS), segons informen fonts de la Conselleria Salut i també de la d’Economia»

— És el ‘nostre’ Prat? va preguntar en Bartomeu

— Si, si… escolteu: «Prat és un enginyer naval d’uns 60 anys, fill de la Fatarella (Terra Alta). Va efectuar part de la seva carrera professional en el Consorci Hospitalari de Catalunya, inclús sota el Tripartit.»

— I d’Innova diu alguna cosa?

— «Les fonts —va continuar David— afegeixen que Prat podria estar afectat per dues incompatibilitats… El passat juny va ser ratificat com a director general d’ Innova (Grup d’Empreses —més de 20— Municipals de Reus, SL) i d’Epel Innova. Llavors ja era president de l’ICS. Dins les empreses sanitàries municipals reusenques figura Sagessa, de la qual Prat fou el director general, del 1989 al 1998, any en què CiU el designà director general del Servei Català de Salut, càrrec del qual cessà el 2003, en guanyar les eleccions el Tripartit»

Però això no era tot. Tot i tenir al seu càrrec els més importants hospitals públics catalans, Prat ocupava un important càrrec a USP Hospitals, l’operadora privada d’hospitals més gran d’Espanya:

Prat —escrivia Quintà— va tenir contactes amb bancs internacionals per haver de trobar una sortida al greu problema del finançament del Tecnoparc de Reus. El 2009 va ser designat, en representació d’un banc britànic, conseller de USP Hospitales (USPH), càrrec del qual no consta que hagi dimitit, si bé alguna font insinua que potser només n’és assessor. USPH ara és una filial de la multinacional «United Surgical Partners International».

Hi eren majoritaris el Barclays Bank i el Royal Bank of Scotland, que el passat juliol varen decidir vendre la seva participació. Llavors, assolia el 75 per cent del capital. USPH ara denominada USP España, amb seu a Madrid, és la xarxa d’ hospitals privats més gran de l’ Estat, amb 35 centres. A Barcelona adquirí l’antiga clínica Dexeus, esdevinguda el gran «Institut Universitari USP Dexeus» i a Girona la «Clínica Oftàlmica Barcelona»

Després de llegir aquest article en David i els seus companys es van posar en contacte amb l’Alfons Quintà. Calia tenir tota la informació possible sobre «l’alcalde a l’ombra».

L’1 de novembre Quintà torna a la càrrega:

El president de la Generalitat sempre ha sabut que l’home fort de la conselleria de Salut, Josep Prat Domènech, on mana més que el conseller, està afectat per forts i evidents conflictes d’interessos. Fins dimarts passat, Prat tenia la inefable particularitat de ser un desconegut per a l’opinió pública. Però fa vuit dies aquesta col·laboració va exposar que era l’home clau en la destrucció del sistema sanitari públic català. Ara bé, per prudència, es va optar per un redactat que permetia entendre que, en ser designat president de l’ICS, Prat podia haver dimitit de la filial catalana d’USP. No va ser així.

A la vegada, continua sent el màxim responsable de totes les empreses municipals de Reus, incloses les sanitàries, en tant que director general de l’empresa pública Innova. Prat passa a ser un cas de manual quant a conflicte d’interessos. Prat és l’autor del projecte consistent a trossejar tot el sector públic sanitari per a vendre’n les parts resultants al sector privat. Atesa la dimensió del que s’ofereix les primeres interessades serien les multinacionals del sector, ben inclosa USP, el grup sanitari privat més gran d’Espanya, amb 35 centres, alguns a Catalunya.

Ara bé, sanitàriament, la direcció de CiU no ha de patir. Com ja vaig explicar fa unes setmanes, a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona es va obrir, per unes hores, tota una planta, ja tancada per les retallades, perquè se li pogués fer a Duran i Lleida una arteriografia coronària. Altres poden morir-se esperant.

 

Al dia següent en David fa un comunicat on diu que la CUP acudirà al Síndic de Greuges de Catalunya per denunciar l’obstrucció que el seu grup municipal està rebent per part d’Innova. «De totes les instàncies presentades sol·licitant informació de les empreses, cap ha estat contestada». Una opacitat que començava a ser il·legal. Dies abans la CUP va demanar un informe jurídic a la Secretaria de l’Ajuntament per saber amb precisió a quina informació tenia accés en David. La resposta es podia resumir així: «Com a regidor de l’ajuntament, David Vidal té el dret a accedir a tota la informació de l’activitat d’Innova» Tot i així, la informació seguia sense aparèixer.

Al llarg del llibre hem explicat les dificultats que des del cafèambllet vam tenir per accedir a la informació que demanàvem sobre la CSMS. Tot això seria impensable en un país democràtic, però al nostre país la opacitat davant els mitjans és un fet quotidià. Però que el govern municipal es posés d’acord per incomplir la llei i no donar la informació a un grup de l’oposició és senzillament un escàndol.

Durant el mes de novembre Alfons Quintà va convertir el desconegut Prat en un personatge en el punt de mira. Mentrestant en David es preparava per a la següent reunió d’Innova, que tindria lloc el 2 de desembre. Va ser en aquesta època en que la Marta i jo vam saber que «hi havia un noi a Reus investigant alguna cosa sobre sanitat». En aquell moment nosaltres estàvem preparant el reportatge que explicava que en Ramon Bagó es contractava a si mateix amb diners públics. En una de les primeres converses que vam tenir amb en David vam descobrir que Bagó i Prat havien coincidit en importants càrrecs al CHC. També vam descobrir que a Reus hi havia una persona que nosaltres coneixem molt bé: Carles Manté. Aquells dies, tant en David i el seu equip com la Marta i jo, treballàvem frenèticament. Començàvem a veure que alguna cosa grossa estava passant.

El 2 de desembre de 2011 Innova va celebrar una reunió del Consell d’Administració. Aquesta vegada en David tenia molta més informació i estava disposat a fer-la servir. La reunió la va obrir Josep Prat qui es va mostrar «incòmode» per les informacions que estaven sortint a la premsa:

Per a mi és una situació personal que em genera una certa incomoditat pels plantejaments que s’estan fent a la premsa i que posen en qüestió la meva professionalitat i honorabilitat. Amb 64 anys complerts i amb 42 de vida professional és la primera vegada que em trobo en aquesta situació.

Potser perquè mai ningú li havia parat els peus? Per què ningú havia demanat quants diners públics s’emportava cada mes? En David es va mostrar contrari al fet que Prat continués ocupant la gerència d’Innova però la resta dels grups van refusar posar en qüestió Prat.

L’alcalde Carles Pellicer va dir que «la línia professional del senyor Prat es pot qualificar d’irreprotxable durant els molts anys que porta vinculat a l’Ajuntament i al grup empresarial municipal». Pellicer va rematar: «La feina que ha fet Prat al capdavant d’Innova és excel·lent i des del govern li donem tot el nostre suport».

Per sort, faltava poc per a que el senyor Carles Pellicer quedés absolutament retratat.

Després de la ratificació de Prat, cap al final de la reunió, en David deixa caure una bomba sobre la taula del Consell d’Administració:

Vaig fer una petició d’informació el passat 23 de juny i se’m va dir que se’m facilitaria aquest passat mes de setembre. Però la informació encara no l’he vista. Ja no em puc fiar de la bona voluntat de la resta de membres del consell d’administració. Jo, per poder complir el meu deure, els i les hi anuncio que recorreré a la via judicial, reservant-me les accions civils, penals i administratives que em corresponguin ja que crec que no es tracta d’un acte de negligència, sinó de mala fe, i perquè siguin ells i elles qui reconeguin aquest dret que vostès m’estan negant i els i les obligui a actuar sempre en el marc de la llei. No puc permetre que vostès es situïn al marge de la llei, i a través de la via judicial, intentaré restablir els criteris d’administració que aquesta marca. Per finalitzar, demano al president que comuniqui al secretari que reculli en l’acta, l’anunci d’aquesta acció legal, ja que crec que els meus drets bàsics com a conseller a hores d’ara estan lesionats.

Pellicer i Prat es van mirar. El jardiner els estava posant en problemes.

— Les coses tenen un temps —va dir l’alcalde en to conciliador— i no sempre és possible anar amb el ritme que un desitjaria… li demano confiança, senyor Vidal…

La reunió es va acabar amb un clima bastant tens. Al dia següent en David faria un altre cop al mur de silenci d’Innova.

El senyor Josep Prat —va declarar a un mitjà de comunicació local— està cobrant un sou pagat per tots els reusencs del que és impossible saber a seva quantia. El nostre grup ha pogut comprovar que el senyor Prat no ha presentat la seva declaració de renda, tal i com està obligat a fer-ho en la declaració de béns de l’Ajuntament.

Pel que fa a la manca d’informació la CUP va dirigir-se a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes per tal d’iniciar un expedient. «No es tracta d’inactivitat o complexitat, sinó simplement de mala fe per part dels càrrecs directius» va dir en David, que va rematar amb un anunci:

Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal de la CUP s’ha assessorat legalment i proposarà aquest vespre en l’assemblea de la Candidatura, portar tota la documentació a la fiscalia per tal que investigui el que creuen que és una violació d’una sèrie de drets que empara la Llei de Processos Administratius i, fins i tot, el Codi Penal.

El dia 11 de gener de 2012, a les 12 del migdia, la CUP va convocar una roda de premsa per presentar l’informe que el grup havia tramès a la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Un document que, al llarg de 250 pàgines detallava totes les presumptes irregularitats en la gestió d’Innova que en David i els seus companys havien descobert durant els 9 mesos anteriors. Curiosament, però, a les 11:45 l’equip de govern de Reus va convocar una altra roda de premsa. El motiu, anunciar la dimissió de Josep Prat com a director general d’Innova. Pocs dies després Prat també presentava la seva dimissió com a president de l’ICS, l’empresa pública més important de Catalunya.

Al dia següent Alfons Quintà escrivia:

Per tractar-se d’una denúncia que inicialment va ser menyspreada pel portaveu Francesc Homs i per l’alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU), el resultat és espectacular. En efecte, tot plegat pot ser considerat el més gran escàndol de la presidència d’ Artur Mas. Un escàndol que ben probablement no ha fet més que començar.

Pel que fa a la roda de premsa convocada per l’alcalde Carles Pellicer, Quintà destaca:

Un periodista present li va demanar si, en funció d’aquesta transparència, ara donaria a conèixer el sou de Prat a Innova. Sense que li caigués la cara de vergonya, Pellicer va respondre que no, que era un tema de «privacitat». Ai caram, resulta que Prat té un dret del qual ja no gaudeix ni el Rei, el qual, segons l’estimació del sou de Prat publicada per aquest diari, podria guanyar menys (sic) que no pas Prat. Òbviament, en el marc de l’opacitat pura i dura regnant a l’Ajuntament de Reus, Pellicer no va referir-se a si Prat cobraria per la liquidació del seu contracte a Innova.

A partir d’aquí, els fets poden ser seguits a la premsa. Pel que fa al sou de Prat, finalment la CUP de Reus va aconseguir saber que Prat cobrava prop de 300.000€ anuals i que tenia a la seva disposició un Audi A6. Van descobrir que Prat i Manté , entre d’altres, havien fets servir fons públics de manera no del tot clara.

La intervenció de la justícia va fer que una part dels documents sobre Innova que durant tants mesos se’ls hi havien negat arribessin a les mans d’en David i el seu equip. Amb aquesta documentació i amb la investigació realitzada per Oriol Güell, es va poder descobrir que Prat i Manté havien creat una trama a través de la qual, presumptament, havien desviat prop de 800.000€ d’Innova. Antía Castedo va descobrir pocs dies després que Manté havia comprat una masia a l’Empordà gairebé al comptat. Va titular la notícia: «Un tros de Reus a l’Empordà»

A la denúncia de la CUP a la Fiscalia es va unir la querella presentada pel partit Ara Reus amb els mateixos fets i noms denunciats amb anterioritat per la CUP.

Finalment, el passat 27 de febrer el Jutjat d’Instrucció número 3 i fiscalia ordenaven el registre i la detenció de Prat i Manté que, després de passar la nit al cuartelillo, van ser acusats de malversació de cabals públics, estafa, tràfic d’influències, negociacions prohibides, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública.

Cada cop que algú em diu això de «tots els polítics són iguals» els explico la història d’en David, el jardiner de Reus que està deixant en evidència alcaldes, partits ‘històrics’, gestors ‘intocables’ i dècades de gestió opaca i —presumptament— delictiva. Una història que, per sort, no és única. A Blanes un altre jove regidor —aquest d’ICV, Víctor Catalán— planta cara a l’alcalde del PSC Josep Marigó i els seus acords escandalosos amb Abertis. Jo conec d’aprop aquests dos casos. De ben segur que n’hi ha més. Vull pensar que no són herois. Vull pensar que només fan el que han de fer.