OnSonElsMeusDiners?

Temps estimat de lectura: 2 minuts

On amb uns dibuixos l’Itziar González Virós ens explica com els partits s’han convertit en ‘juntes d’accionistes’:

Per Itziar González Virós

Aquest teorema visual està concebut com una contribució gràfica al llibre que la Marta Sibina i l’Albano Dante ens han fet arribar fins a les nostres mans. Una breu sèrie d’il.lustracions que volen explicar una de les principals raons per les que el sistema actual del funcionament clientelar dels nostres principals partits polítics no ens permet gaudir d’una veritable democràcia.

En el seu origen, els partits responien a les diferents sensibilitats i realitats sociològiques i ideològiques de la ciutadania. Agrupats, formaven una àmplia base de suport a una estructura piramidal que els havia de permetre arribar al poder i assolir així el govern de les institucions democràtiques i administració pública.

A través d’un sistema jeràrquic de delegacions i representacions , es crea una elit de membres del partit que participen en les llistes tancades de les candidatures i asssoleixen a través de les eleccions, un lloc com a càrrecs electes. Un cop allà, s’incia el servei de col.locació de totes aquelles persones que han contribuït al seu èxit electoral i a mode de reconeixement i redistribució dels espais de poder, es sobresaturen les administracions públiques de càrrecs de confiança i comissaris polítics.

El sistema de recaptament dels impostos i contribucions ciutadanes nodreix el sistema públic i permet l’equidistribució de la riquesa i les inversions en el bé comú. El sistema però, és totalment opac i esdevè relativament fàcil el desviament de fons cap a mans privades, així com la concentarció de càrrecs i poder en mans d’unes poques persones que, molt aviat , construiran la seva pròpia xarxa clientelar que els hi garanteixi mantenir-se en el poder. Aquesta nova piràmide ja no té una base social determinada per idees o valors, ni va d’abaix a dalt. Es tracta d’una xarxa de favors llençada des d’adalt que compra el recolzament polític i els vots.

Finalment, la piràmide inicial d’accès al poder públic i per tant , poder al servei del bé comú, s’inverteix. Perd la base social que la justificava i es converteix en una gran corporació privada a on els carrecs més influients esdevenen la junta d’accionistes principals d’una gran empresa privada i anònima que té com a principal objectiu mantenir-se en el poder i parasitar i enriquir-se amb finançament públic i comissions clientelars. A les sigles dels principals partits polítics del nostre país, caldria afegir una S.A. al final i potser així, ja mai més els tornariem a votar ni a confiar-lis la nostra representativitat democràtica.