Temps estimat de lectura: 4 minuts
Extracte del capítol 14 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Potser mai podrem saber qui va ser la persona que ens va fer arribar la informació. O potser ja ho sabem, però mai ho podrem dir. Les autoritats encara busquen la font de la filtració. Però el que sí és clar és que qui ens va enviar els tres folis que recollien el que va passar a la Sindicatura de Comptes l’any 2005 ens va fer un gran favor.
Als propers dos capítols expliquem amb detall tot el que ha rodejat al document que avui es coneix com Informe Crespo. Creiem que el procés que ens va portar a descobrir l’existència de l’Informe Crespo, mereix ser explicat amb tot detall. Expliquem el cas de l’Informe Crespo amb detall perquè no volem que quedi enterrat en l’oblit.
Per això us demanem que llegiu amb atenció els detalls del cas de l’Informe Crespo. Que els guardeu a la memòria i que ho expliqueu a tothom. Escriure-ho en aquest llibre és la nostra manera de mantenir-ho viu. Que ho llegiu també. I quan hàgim acabat d’escriure el llibre, continuarem buscant la manera d’acabar amb la impunitat de les persones que protagonitzen l’Informe Crespo.
(…)
28 de desembre de 2005
D’alguna manera la notícia de l’inici de la investigació arriba a orelles de CiU i es posen molt nerviosos. Per què? El Xavier Crespo que investiga la Sindicatura de Comptes és el que entre els anys 2000 i 2005 va ser directiu dels hospitals de Blanes i Calella. Però a finals de 2005 Crespo ja no és un simple directiu d’un hospital comarcal i s’ha convertit en alcalde de Lloret per CiU. Era l’època del tripartit, quan CiU feia una «travessia pel desert» allunyada del poder. Per això, cada alcalde era important i calia defensar-lo. Podria explicar això la reacció de Jordi Turull quan es va assabentar que la Sindicatura de Comptes investigava en Crespo?
El dia 28 de desembre de 2005 a les 12:11 del matí, Jordi Turull entra un escrit adreçat al síndic major. Turull va fort i sembla que vulgui espantar el síndic. A l’escrit Turull li diu al síndic major que ell:
Ha comparegut juntament als altres dos diputats a la Intervenció General per tal de conèixer amb detall l’informe sobre la CSMS. De l’entrevista amb l’interventor hem constatat:
1.- Que segons l’interventor general, ni aquest ni el departament han formulat denúncia a la Sindicatura de Comptes. 2.- Que la tramesa de l’informe a la Sindicatura ha estat als únics efectes formals i d’acord amb el que preveu la llei.
(…)
24 d’octubre de 2006
Agustí Colom veu que no pot fer res per evitar que el seu informe quedi tancat en un calaix de la Sindicatura i veu que aquest informe mai arribarà al Parlament. Però encara li queda una última esperança: fer servir el seu dret per fer arribar al Parlament un vot particular advertint de la situació:
L’actuació de la Sindicatura de Comptes constitueix al parer d’aquest síndic una peculiaritat en els procediments de fiscalització de la Sindicatura. (…)
27 de novembre de 2006
Els tres folis que recollien el vot particular d’Agustí Colom arriben al Parlament i allà es podreix fins que va arribar a les nostres mans, sis anys més tard.
Un tresor de tres fulls
A principis de maig de 2012 la denúncia de Josep Maria Via absorbia tot el nostre temps, ja que calia preparar la vista prèvia que tindria lloc al juny. Però quan el vot particular d’Agustí Colom va arribar a les nostres mans se’ns va obrir un nou i apassionant front.
La història és llarga i no vull avorrir amb els detalls de com ens van arrivar aquests tres folis però la qüestió és que el 10 de maig de 2012 estàvem la Marta i jo caminant per l’Eixample de Barcelona al·lucinant amb la informació que ens havia arribat. Durant els primers minuts no vam entendre ben bé el que tenim a les mans. Anàvem baixant a poc a poc per Balmes. Quan vam arribar a Diputació vam girar a la dreta i ens vam quedar parats en aquell trosset tan maco i tranquil que queda darrere la Universitat de Barcelona, on neix Enric Granados. Va ser més o menys en aquell punt quan ho vam entendre. El problema de la CSMS no era simplement l‘opacitat, una opacitat que havia enriquit unes quantes persones molt importants. Els papers que teníem a les mans demostraven, no només que hi havia hagut irregularitats, sinó que també hi havia hagut una maniobra política per tapar-ho! La Marta i jo no ens ho podíem creure. Vam entrar al pati de darrere de la UB, vam seure en un banc rodejats pels gats que viuen allà i, per primer cop en moltes moltes setmanes, ens vam sentir alleujats, contents. Teníem els papers i els faríem servir. I tant que els faríem servir. Al pati de la universitat ens vam trobar amb l’Albert, un company d’estudis. Ens va explicar que en aquell mateix moment, a la plaça Catalunya, s’hi estava fent una assemblea preparatòria per a l’aniversari del 15M. Vam anar tots tres cap allà. Algú va reconèixer la Marta i ens van demanar que expliquéssim alguna cosa. Allà, davant d’unes 400 persones vam ensenyar els tres folis que acabaven d’arribar a les nostres mans, vam explicar el seu contingut. Allà, enmig de la plaça Catalunya, va ser la primera vegada que es parlava públicament de l’Informe Crespo.
Extracte del capítol 14 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Ens ajudes?
“Cal difondre aquests 3 folis fins que demanin perdó”
