Temps estimat de lectura: 2 minuts
Extracte del capítol 3 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Dos dies més tard publicàvem al nostre web la segona part del reportatge, «Qui controla la Corporació de Salut del Maresme i la Selva?», on explicàvem el funcionament del Consell Rector i el seu paper en la gestió dels hospitals que ja estaven aplicant les retallades. Aquest segon article anava acompanyat per un editorial que deia:
(…) Per la importància del servei sanitari públic i per la magnitud de les reformes que s’estan imposant, els nostres representants haurien de fer un esforç comunicatiu per tal que la ciutadania avaluï aquestes reformes. (…) Tenint en compte la imminència de l’aplicació de les retallades no és de rebut que el representant de l’ajuntament amb més pes al Consell Rector no sigui capaç d’explicar clarament conceptes bàsics sobre l’organització del servei sanitari que controla.
El dia 21 de març, vint-i-quatre hores després de la publicació del primer article, els directius van difondre entre els treballadors dels hospitals un comunicat intern on deien que
«la Direcció ha iniciat el procediment per realitzar una demanda judicial per difamació i atemptat a l’honor de les persones(…) Estem segurs, però, que la falta de confiança que vostè ha volgut sembrar entre els ciutadans i entre els professionals envers la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, els membres del seu Consell Rector, els membres del seu equip directiu i entre els tècnics i professionals que avui ocupen càrrecs a l’administració local o de salut, aquesta desconfiança tindrà un pobre ressò.».
El senyor Conill, signant d’aquest comunicat, encara deu estar mastegant aquest paràgraf. El «pobre ressò» es va traduir, al llarg dels següents mesos, en dues comissions d’investigació parlamentàries, l’obertura d’una investiga-ció per part del Tribunal de Cuentas, una altra de la Sindicatura de Comptes, dues investigacions sobre els negocis de Ramon Bagó (una de l’Oficina Antifrau i una altra de la Fiscalia), portades a 3 diaris (un de tirada nacional) i la menció de la nostra revista a les planes de The Washington Post. Per ser un «pobre ressò» no està gens malament. Un visionari, el senyor Conill. Una situació que un amic de Reus, en @BartomeuC, va resumir magistralment a Twitter:
La contundència amb què es fan els comunicats, és directament proporcional a la quantitat de patates amb què se l’hauran de menjar.
Extracte del capítol 3 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Ens ajudes a que això no tingui un “pobre ressò”?
“Directiu es menja un comunicat amb patates”
