Temps estimat de lectura: 2 minuts
Extracte del capítol 1 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Mig any després d’aquests fets, quan ens va arribar la demanda d’en Via, l’únic telèfon d’un advocat que la Marta i jo teníem a l’agenda era el seu.
José Aznar va néixer l’any 1949 a Lecera, un petit poble prop de Belchite (Zaragoza). De ben jove es va implicar en política i als divuit anys ja militava a CCOO Juvenils, involucrant-se en activitats sindicals a la fàbrica on treballava com a ajustador de matrius. També en aquells anys José va formar part del Front Obrer de Catalunya i va militar al clandestí Partido Comunista de España Internacional fins que, l’any 1969, ell i uns quant companys van ser detinguts, jutjats i condemnats a 10 anys de presó per «associació il·lícita i propaganda il·legal». Va complir 3 anys, 9 mesos i 21 dies de condemna a presons de Zaragoza, Madrid, Jaén i Palència. Tota aquesta etapa de la seva vida ara està recollida en una carpeta plena de retalls de diaris, pamflets i vells carnets de militància; una carpeta que la seva dona, Lola Puyalto, ha arxivat amb el nom de Rojerío Pepe.
Després del seu pas per la presó, José va anar a Barcelona, on havien emigrat el seus pares, i va decidir que la lluita proletària també havia de lliurar-se als jutjats. Durant els cinc anys posteriors José va estudiar dret i l’any 1980 va obrir el seu «despatx de batalla», el seu «despatx de pobres», com li agrada definir-lo, a Nou Barris. Durant els anys següents es va especialitzar en la defensa de víctimes de negligències mèdiques i accidents de trànsit. Paral·lelament, el seu despatx va servir per impulsar activitats polítiques com l’Associació de Brigadistes de Nicaragua (país que José va visitar diverses vegades els anys vuitanta), va participar activament en diversos comitès de vaga i en la defensa de vaguistes.
—Pepe, sóc Albano, de Breda. Recordes que et vaig trucar per una tema d’una ocupació? Ens arribat una denúncia… Ens pots ajudar?
No ho podria quantificar en diners, però sí us puc dir que tant en José com tot l’equip del seu despatx (la Lola, la Matilde, la Lluïsa) van dedicar desenes d’hores a preparar la nostra defensa. Una feina que van fer sense ni tan sols acceptar que els convidéssim a un menú. «Si esteu en aquesta situació és perquè esteu defensant el que és de tots… No ens deveu res.»
Extracte del capítol 1 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Ens ajudes a difondre?
José Aznar: l’advocat del cafèambllet
