Temps estimat de lectura: 2 minuts
Extracte del capítol 1 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
A finals de 2008 la facturació de la nostra revista, cafèambllet, es va enfonsar. El mes d’octubre de 2008 vam vendre anuncis per valor de 18.000 euros. El gener de 2009 els ingressos per aquest concepte van ser de 3.500 euros. Un cop enorme per a una revista gratuïta que es finança gràcies a la publicitat.
En només seixanta dies vam haver de prescindir de la redactora i de la comercial, vam tancar l’oficina on teníem la redacció i vam abandonar la casa on vivíem de lloguer la Marta, els nens i jo. Ho vam desmuntar tot i vam anar a viure a Breda, a casa dels pares de la Marta.
En una de les pauses publicitàries d’aquell programa van posar un anunci de la companyia d‘assegurances sanitàries Assistència Sanitària Col·legial (ASC). L’anunci dura només 28 segons…
Ens vam mirar incrèduls. No donàvem crèdit al que acabàvem de veure.
(…)
Si l’últim viatge en furgoneta cap a Breda amb les nostres pertinences marcava el final d’una etapa, es podria dir que l’anunci d’ASC que vam veure poques setmanes després va ser el començament d’una aventura que en aquell moment, asseguts al sofà davant la tele, mai haguéssim pogut imaginar. No podíem imaginar que, gairebé sense voler-ho, acabaríem destapant els negocis irregulars d’un dels homes més rics de Catalunya, ni que descobriríem un document que explicava com un diputat de CiU havia participat en una trama que va fer desaparèixer milions d’euros de dos hospitals públics, ni que acabaríem posant en qüestió gran part del sistema sanitari català. Tampoc podíem imaginar que destapar tot això ens portaria a la banqueta dels acusats, a ser jutjats i condemnats, a rebre el suport de milers de periodistes i ciutadans d’arreu del món, ni que la nostra revista, feta a una habitació a Breda i a un pas de la fallida, acabaria sortint a les planes del Washington Post.
Aquella nit no sabíem res de tot això. Només sabíem que això de l’anunci d’Assistència Sanitària Col·legial no podia quedar d’aquesta manera. Així va ser com va començar aquesta història: asseguts al sofà davant la tele.
Extracte del capítol 1 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Ajuda’ns a difondre un resum d’aquest capítol“Quan vam veure aquell anunci vam decidir que calia fer alguna cosa”
