Temps estimat de lectura: 2 minuts
Extracte del capítol 2 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
El novembre de 2009 un dels nens va agafar una meningitis bacteriana. El 30 de novembre van operar-lo a l’Hospital Sant Joan de Déu. Va ser una d’aquelles operacions que surten a les pel·lícules, on els metges et diuen que és a vida o mort. Ens van dir també que, si sobrevivia, podria patir seqüeles greus.
Vam passar el mes següent als passadissos de l’hospital. Un hospital de nens és un d’aquells llocs que s’han de veure. S’han de veure les cares dels nens malalts, les cares de les famílies que fa cinc setmanes esperen a les portes de la UCI que un nen de sis anys doni senyals de millora, els pares rebent la notícia que el nen s’està posant millor, la notícia que el nen es mor… La Marta i jo vam veure en una petita sala d’espera com uns pares s’ensorraven, literalment, només de veure la cara del metge entrant per la porta. Mai no ho podrem oblidar. Mai no podrem oblidar tampoc que, en cap moment, al llarg d’aquell mes en què el nen va lluitar per la seva vida, ningú ens va demanar un estat de comptes, una tarja de crèdit o un rebut pagat. Ni a nosaltres, ni a cap família a qui se li estigués morint el fill.
El 28 de desembre de 2009 el nen va sortir pel seu propi peu i sense cap seqüela. Qui hagi viscut una situació similar, qui hagi salvat la vida gràcies a l’atenció rebuda en un hospital, sap que a partir d’aquell dia estaràs agraït a aquell hospital, a aquells professionals, a aquelles persones fins l’últim dia de la teva vida.
Com us podeu imaginar, la Marta, jo i tota la família estàvem molt i molt feliços, i poder esperar junts els reis d’aquell any, amb el nen sa i estalvi, era el millor regal que podíem demanar. A banda d’això, era emocionant saber que vivíem en un país on qualsevol nen, independentment de la situació econòmica de la seva família, rebria l’atenció mèdica necessària. Érem molt conscients que l’atenció que vam rebre no l’haguéssim pogut pagar mai en un sistema sanitari privat. Ni nosaltres ni qualsevol família de classe mitjana o mitjana alta.
Extracte del capítol 2 del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” · Llegeix-lo gratis
Ajuda’ns a difondre un resum d’aquest capítol:
“Un hospital de nens és un d’aquells llocs que cal veure”
