cafèambllet.com

Cada dia els diaris propietat de la banca inunden bars, oficines i llars amb l’objectiu de defensar els seus privilegis. Per això, cafèambllet proposa crear una publicació massiva i gratuïta per respondre contundentment a aquesta manipulació constant.Per conquerir el carrer amb informació lliure. Les redaccions dels diaris estan plenes de grans professionals del periodisme. Però la propietat d’aquests diaris està en mans de la banca. Per això, avui a Catalunya, portades com aquestes són impossibles: En comptes de d’aquestes portades, el que ens trobem és que dia rere dia la premsa ataca tot allò que li molesta:

I mentre manipula, criminalitza i ataca els ciutadans, la premsa lloa els banquers i els responsables de la situació actual:

I les seves pàgines es posen al servei del poder, atacant els ciutadans i amagant la corrupció dels seus:

La idea és criminalitzar la ciutadania i fer invisibles les seves lluites:

Ho fan per què són dolents? Ho fan per què no tenien prou informació? No. Ho fan perquè han de defensar els interessos de qui paga: la banca. És la banca la que decideix les portades, la que escriu els editorials i la que tria els columnistes. La informació està en mans dels mateixos bancs responsables de les preferents, de les clàusules abusives i dels paradisos fiscals. Són ells que cada matí posen milers d’exemplars plens de mentides a cada bar, a cada oficina, a cada tren… Per això, van posar en marxa una campanya de micromecenatge i van proposar:

La Vanguardia és el diari amb més difusió de Catalunya, amb una mitjana de 143.000 exemplars diaris. La nostra idea és posar en marxa una publicació massiva i gratuïta de 145.000 exemplars. Us proposem inundar Catalunya amb la informació que ens volen amagar. Un mitjà massiu que no degui res a cap banc, a cap partit ni a cap govern. Sense subvencions públiques, sense publicitat institucional i sense crèdits de la banca. Us proposem posar un exemplar del cafèambllet a cada bar, a cada sala d’espera, a cada tren, a cada botiga, a cada hospital i a cada perruqueria de Catalunya. Informació alternativa però a la vegada massiva.

La campanya va ser un èxit i en 40 dies un grup de 1.619 persones va posar els diners necessaris per fer 4 edicions de la revista i finalmenlment, el 14 d’abril, amb la força, la il·lusió (i els diners) d’aquestes 1.619 persones, posavem en marxa aquesta màquina. Escolteu quin soroll més meravellós!

Aquests són els primer dos números:

  

NOTA: Anuncis de La Caixa al cafèambllet?

Un lector ens fa arribar aquesta imatge que circula per Internet:

I ens pregunta: És veritat que heu venut anuncis a La Caixa, a la Generalitat, a CiU, al PSC i a d’altres grans multinacionals?

Si, és veritat. La explicació és la següent:

El cafèambllet va nèixer l’any 2005 com a publicació local i es centrava en l’actualitat de la zona del Maresme i La Selva. Era llavors una de tantes revistes gratuïtes finançades per publicitat. El 85% de la publicitat continguda al cafèambllet provenia (com es pot veure a la hemeroteca d’aquests 8 anys) del comerç local. Però també hi havia anuncis “dels grans”.

La revista cafèambllet era membre de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) que, entre d’altres serveis, feia de representant comercial de totes les petites revistes gratuïtes de Catalunya i contractava campanyes que se insertàven en bloc a diverses publicacions associaciades. És el cas de La Caixa, la Generalitat o CBRE entre d’altres.

Pel que fa als partits polítics, els anuncis corresponen a la publicitat a eleccions municipals, on els partits feien insercions als diferents mitjans locals.

Però llavors… publiqueu anuncis de bancs i partits polítics?

No i rotundament no. A principis de maig de 2012 va tenir lloc un fet que ens va deixar clar que era impossible acceptar aquests anuncis i mantenir la independència periodística. A través de l’ACPG la nostra revista havia rebut una comanda de publicitat de La Caixa on s’anunciava una exposició organitzada pel banc a la nostra zona. Paralelament en aquells dies hi havia una cacerolada organitzada pel 15M per denunciar el banc i les seves pràctiques. Durant el temps que van durar les protestes el nostre mitjà va cobrir els esdeveniments publicant la informació a la seva web i difonent-la al nostre web i a les xarxes socials. I això no va agradar. En aquest enllaç està tot detalladament explicat, amb els correus intercanviats entre nosaltres i l’ACPG.

No vam ser l’únic mitjà que va veure compromesa la seva llibertat arrel d’aquest afer. L’Observatori Crític de Mitjans Media.cat:

El 15M acusa La Caixa de vetar a TV3 les cassolades davant les seves oficines centrals

En aquell moment va quedar totalment clar: per tenir publicitat s’havia de callar. I vam decidir no callar.

 

Ni bancs, ni Ibex, ni paradisos fiscals

Aquesta política de no callar i una enorme crisis econòmica van acabar amb el tancament de la nostra revista, el nostre mitjà de vida. Vam haver de triar aixecar la veu o els anuncis de La Caixa. No vam callar. Vam haver de triar entre aixecar la veu i els anuncis de la Generalitat. No vam callar. Vam haver de triar entre aixecar la veu o els anuncis dels ajuntaments de la nostra zona, governats de forma caciquil. No vam callar.

El passat 22 d’abril inciavem un nou camí i gràcies a les aportacions de milers de persones vam poder posar en marxa un projecte periodístic lliure, independent i finançat per les persones. Un projecte que té als seus estatuts la prohibició explícita d’acceptar anuncis que a canvi exigeixen silenci. Quan vam començar aquesta segona etapa del cafèambllet ho vam dir clarament: si un dia hem de trioar entre acceptar un anunci de La Caixa o tancar per manca de diners, tancarem.

I no, no estem orgullosos d’haver venut anuncis a La Caixa, però podem assegurar davant tothom que mai hem callat per tenir-ne. I la prova la teniu en què, quan vam haver de triar entre l’anunci o la llibertat d’expressió, vam triar la llibertat i vam renunciar a l’anunci.

Malgrat això, algú podria dir que el fet d’haver publicat anuncis com aquests va ser un error. Probablement cal donar-li la raó.

L’únic que podem dir en la nostra defensa és que intentem sempre ser el màxim de coherents, d’anar aprenent i d’anar prenent consciència. I en aquest camí estem. Aprenent i intentant ser coherents amb allò que creiem. I creiem que cap anunci val el suficient per aixecar-se i dir allò que es pensa.